om a meitat de la campanya electoral i la sensació d’ensopiment només és contrarestada per pífies, estirabots, vídeos xenòfobs o pretesament escandalosos. Mentrestant, internet bull en un intens debat sobre la neutralitat de la xarxa (és a dir, la garantia que no hi haurà connexions de primera o de segona, depenent del que paguis, com volen les empreses de telecomunicacions) i sobre el que estableix la disposició final segona del projecte de Llei d’Economia Sostenible, impulsada pel Govern i que preveu el tancament sense necessitat de permís judicial de les webs que facilitin l’intercanvi i les descàrregues.

Fa uns dies, la ministra González Sinde, cada dia més popular a la xarxa, va declarar que seria el Parlament espanyol el que s’ocuparia del tema. Però, ara com ara, la proposta només determina l’existència d’una comissió administrativa que se’n faria càrrec. És insòlit que un tema com aquest, que afecta aspectes essencials i conceptuals sobre el que s’hauria d’entendre com a propietat intel·lectual o com a autoria o creació en moments de crisi com són els actuals, es vulgui regular de resquitllentes, amagat al final d’una llei òmnibus.

I més insòlit resulta encara que partits polítics que pretenen ocupar un espai de centralitat en l’escenari de govern a Catalunya, com ara el PSC i CiU, no hagin explicitat públicament què pensen respecte de la nova llei. Uns, els socialistes catalans, perquè prefereixen passar desapercebuts i que les bufetades se les emporti la ministra González Sinde. I els convergents perquè no sigui cas que si es defineixen en aquest tema no acabin posant en perill la volguda ambigüitat amb què han dissenyat la seva campana electoral de ni carn, ni peix. Què en pensa el senyor Artur Mas de la qüestió? ¿Està d’acord que es poden tancar webs sense un permís judicial?