No cal presentar Florentino Pérez. Una de les persones més poderoses d’aquest país que fa servir la influència que dóna el Reial Madrid i la seva llotja. Si fa anys pressionava el PP per fer embassaments, ara, en plena crisi del totxo, va estenent-se i diversificant-se en l’àmbit dels serveis a les persones. La seva empresa Clece i la División de Servicios Sociales ha passat de 19 milions de facturació l’any 2003 als més de 200 actuals. Gestiona més de cent escoles bressol a tot Espanya i també grans contractes de neteja, de serveis aeroportuaris, de seguretat i de serveis a gent gran. Fa poc va aconseguir guanyar el concurs a Burgos del servei a 200 avis a qui fins ara una cooperativa de Càritas

portava cada dia menjar calent i la roba neta i planxada. Clece competeix amb un altre gegant del sector de serveis com és

Eulen.

Quin és el secret d’aquesta creixent mercantilització en àmbits que fins fa poc eren territori de petites empreses, de cooperatives o d’entitats del tercer sector? Els canvis en els mecanismes de contractació pública han prioritzat l’oferta econòmica més eficient, i això ha deixat descol·locades entitats i associacions que havien sorgit més per raons d’implicació i compromís social que per afany de lucre. És obvi que en l’actualitat l’eficiència és clau, però cal fer més ric aquest concepte per no perdre molts atributs que implica la prestació social d’aquests serveis a qui més ho necessita. No és que Clece o Eulen ho facin millor, ho fan més barat. Cal que les entitats del tercer sector es posin les piles per ser competitives, però cal també que les institucions sàpiguen que aquestes opcions no són només tècniques.