Avui els toca als marroquins. Avui es manifesten perquè estan farts de l’autoritarisme, la corrupció, la manca d’oportunitats, el masclisme, la repressió… la pobresa. Estan farts de ser tractats com a ciutadans de segona i de viure sota un règim que els vol sotmetre convertint-los en servents de la nostra riquesa. No exagero. El tercer món és així. El conec bé i m’ha ofès durant anys la mirada paternalista, racista i xenòfoba que ens arribava de fora. I si no, imagineu un món on els blancs primer mundistes tinguéssim menys credibilitat, on no tinguéssim dret a viatjar on volguéssim, on veiéssim com el nostre futur és una repetició exacte del desastre social que ens ha portat fins aquí. Imagineu que aquest fos el futur dels nostres fills. No els seus, sinó els nostres. Que usem les centraletes que té Telefònica a Marroc pagant un sou miserable i fem servir les companyies que s’aprofiten de la seva pobresa i la seva necessitat per augmentar els seus beneficis. Però els mirem malament quan són a casa nostre, els paguem sous vergonyosos, ens hi enfrontem com si fóssim superiors, han de suportar sentir morodemierda de tant en tant, de veure com la gent mira amb mala cara els vels de les seves esposes i dones i filles i amigues i germanes i mares, com els diuen escarabats, com no se’ls escolten. Són habitualment posats en dubte. Tenen menys credibilitat, menys dret a protestar, menys dret a indignar-se, menys dret a reclamar igualtat i justícia. I al damunt han de veure com comprem la seva mà d’obra barata i paguem impostos en el seu país barato i recolzem el seu règim barato i no els fem costat. Ens hauria de caure la cara de vergonya. Ho penso sincerament. Si fossin francesos, demà sortiríem al carrer a acompanyar-los. Quanta hipocresia! Go Morocco!