Els noms de les coses... i de les conselleries

Els títols dels articles i dels llibres, les marques de les empreses, els rètols de les botigues, són sempre maneres més o menys enginyoses d’explicar i resumir el que contenen, fabriquen o venen. Només cal veure els maldecaps i els costos que va significar fa uns mesos el canvi de rètol de Caixa Catalunya a Catalunya Caixa per tal de simbolitzar que les coses havien canviat. Els diferents governs de la Generalitat que s’han anat fent i desfent al llarg d’aquests 30 anys han demostrat molta inventiva a l’hora de buscar noms que expliquessin pactes i compromisos polítics que anaven esquarterant competències, serveis i organismes, segons el que calia en cada cas.

El flamant Govern Mas no n’ha sigut una excepció i s’han de tornar a canviar rètols, cartells, cartes i opuscles. Si amb el Tripartit es va passar de Sanitat a Salut i ara s’ha mantingut, el canvi d’Ensenyament a Educació no ha tingut tanta sort. La Generalitat decideix liderar l’ensenyament i deixa l’educació al conjunt de la societat, començant per les famílies. Esperem que l’educació d’adults no torni a anar a Benestar Social i Família i que aconseguim que algú se n’ocupi, encara que sigui ensenyant. No tenim Universitats però hem guanyat Coneixement. El Medi Ambient se’ns ha dividit entre les dues conselleries que més van patir la presència d’una conselleria sostenibilista en el període del Tripartit. Ja veurem què en queda. El Treball ja no sabem gaire què és, i ara hem de buscar Ocupació. El que ho té més complicat és el senyor Pelegrí. La conselleria d’ARPAMN (no m’hi cap tot el nom sencer) serà de les més complicades, no només de gestionar, sinó simplement d’esmentar.