Ja tenim en marxa la campanya. Com bé sabem, cada partit buscarà aquells elements que el defineixin i distingeixin. El PSC comença aclarint-nos que no és de dretes i, situant-se en l’eix del catalanisme, es declara no independentista. De moment, si bé és un missatge que vol excloure parts significatives de l’electorat, no acaba de dibuixar els perfils en positiu. ¿El fet de definir-se com “no de dretes” pot impedir en el futur pactar una aliança amb CiU? ¿La negació independentista exclou la continuïtat de lligams de govern amb ERC? La previsible resposta a totes dues qüestions és negativa. Tot dependrà, no de les caracteritzacions que cadascú faci dels altres partits, sinó del que s’acabi pactant en un futur programa de govern. Sembla clar que la part més significativa del missatge és tranquil·litzar el gruix de l’electorat tradicional socialista, poc partidari de les aventures independentistes.

No crec que CiU faci alguna cosa semblant, quan el que vol és sumar per totes bandes: per la banda de l’electorat de centre i per la banda dels nacionalistes en sentit ampli. Des d’ERC més aviat es busca reforçar l’electorat propi, expressant que aquells que pensin en independència més val que evitin aventures que no tenen garanties. Però, en aquest sentit, la seva experiència de govern més aviat els pesa en contra. Iniciativa no ha de reforçar el seu perfil d’esquerres, però sí que haurà d’afinar què proposa en l’eix del catalanisme polític. I el PP, segur del que és, més aviat busca fer forat en els perillosos terrenys del populisme i dels votants emprenyats. Engrescarà tot plegat el gran gruix dels electors que fins ara s’ho miren des de lluny?