Estem pendents del nomenament del nou Govern de la Generalitat. Al marge de les possibles sorpreses o novetats, el que crec que pot resultar més significatiu són els senyals que cada nomenament pot generar en el sector en el qual el conseller o consellera nomenat ha de desenvolupar la seva activitat. Les previsions ja conegudes apunten, en certs casos, a noms i pràctiques també conegudes. La figura de Mas-Colell a Economia i Universitats el pot situar, si es confirma el rumor, en una posició central en el nou Govern, i és obvi que es tracta d’una persona de prestigi que, a més a més, coneix bé el terreny en el qual ha de desenvolupar la seva activitat.

Per altres raons, el nomenament d’Irene Rigau a Educació no seria cap sorpresa i faria que la portaveu principal de la coalició al llarg d’aquests anys i que més protagonisme ha tingut en la negociació de la LEC assumís ara la direcció d’aquesta important conselleria. A mi em queda el dubte de si no seria millor fer coincidir les competències d’educació i les d’universitats, en una visió d’educació al llarg de la vida, que crec que ens ha mancat els últims 30 anys.

En altres temes, les incògnites de noms i trajectòries són encara grans, però a Salut i Voluntariat, per exemple, sembla que la tendència és de no fer experiments. En general, s’apunta a noms de provada trajectòria i amb bons vincles amb cada sector de la política pública considerada. Caldrà veure com es combina aquesta projecció prèvia dels noms amb l’aplicació d’un conjunt de polítiques que, em temo, vindrà molt condicionada per la conjuntura. El Palau de la Generalitat i l’equip de presidència seran més decisius que mai.