Undels temes més controvertits a internet és el de la reputació. Fa pocs dies, Eric Schmidt

escrivia, en un diari com el Wall Street Journal, que la gent hauria de poder canviar de nom quan arriba a la maduresa. D’aquesta manera, argumentava, s’evitaria que les històries de l’adolescència anessin apareixent constantment al llarg de la vida adulta. La capacitat d’oblidar d’internet és molt reduïda, i qualsevol relliscada queda registrada en una xarxa social o en qualsevol altre lloc. Mentre els historiadors i altres recercadors es queixen que amb internet costarà molt refer el procés intel·lectual de creació, ja que es perden cartes i documentació que abans facilitaven aquesta reconstrucció, altres lamenten els efectes que constantment té a la seva vida, situacions o fets que formen part d’una altra fase de la seva vida o dels que fins i tot han hagut de pagar amb diners o presó. Tampoc podem oblidar que internet és també un lloc on la gent es construeix vides, imatges i personalitats que potser no té. De fet, ja hi ha empreses que es dediquen a rastrejar la xarxa per gestionar-

netejar la imatge i el bon nom dels seus clients.

No tenim una fe d’errates a internet, però tampoc crec que el tema es pugui reduir a canviar de nom com han fet l’Adrià Puntí (ara Josep), en Sisa o Prince.

La bona o mala reputació no va lligada només al nom, i la personalitat de cadascú es construeix sobre fragments vitals i situacions que per uns són senyals de bona reputació i per d’altres són de mala reputació. El problema existeix. Ara ens falta trobar-hi respostes que vagin més enllà del canvi de nom.