Pere Ortega. Centre Delàs d'Estudis per la Pau

Indra va néixer de la fusió el 1989 entre dues empreses, la pública INISEL i la privada CESELSA conservant en mans de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) el control del 66% de les accions de la nova Indra i la resta repartit en mans privades . En l'etapa de privatitzacions del govern de José María Aznar, 1998-99, quan ja Indra estava sanejada i aconseguia beneficis, la SEPI va vendre la participació estatal a diversos accionistes mentre el Ministeri de Defensa li encarregava el desenvolupament de l'electrònica de la major part dels armaments que aleshores tenia en fabricació: blindats, avions, vaixells de guerra i múltiples projectes de guerra electrònica.

Indra, des del seu naixement ha estat una de les empreses més protegides de l'Estat, gràcies a això ha crescut de forma ininterrompuda, amb una taxa de creixement en vendes del 455% entre el 1996-2015 aconseguint una facturació de 2.850 M € en aquest últim any . Aquesta protecció s'exemplifica en que Indra té la seva major concentració de negoci en el sector públic, on a més de gaudir de la majoria dels contractes que desenvolupen tecnologies per a armaments, també contracta la seguretat de la informació de la major part de ministeris, com també del recompte de les eleccions, tant generals com municipals i autonòmiques, a més d'altres múltiples serveis, controls en autopistes, aeroports, aeris i fronterers.

A l'adreça d'Indra ha figurat durant 22 anys, des de 1992, Javier Monzón, amic personal del rei Joan Carles I i propietari d'un jet que prestava sovint al monarca, perquè aquest portés a terme les seves múltiples "sortides" privades de la Zarzuela per aquests mons. Però el govern del Partit Popular, després de tants anys, va substituir Javier Monzón de la direcció en 2014, essent substituït per un home de més proximitat política al govern del PP, Fernando Abril-Martorell júnior, fill de qui va ser procurador a les Corts de la dictadura franquista i després ministre d'Economia amb la UCD.

Avui, el 2015, Indra agrupa un total de 37.060 empleats amb presència a 33 països, 20.251 a Espanya i la resta a l'exterior. El seu accionista principal va ser durant molts anys Caja Madrid, després transformada en Bankia, que posseïa el 20,14% de les seves accions, Telefónica amb un 3,14% i diverses corporacions de fons financers es reparteixen la resta.

La crisi de les entitats financeres de 2008, va enfonsar a Bankia, destapant la fraudulenta gestió dels seus directius; entre d'altres, l'exministre d'Hisenda Rodrigo Rato, que havia substituït Miguel Blesa, que havia arribat a la direcció de Bankia per mediació de José María Aznar. Amb Bankia enfonsada, el Govern del PP va decidir rescatar Bankia injectant de les arques públiques 22.424.000. Però no hi va haver prou, el Govern del PP, per ajudar al sanejament i injectar liquiditat a Bankia, a través de SEPI, l'agost de 2013, va adquirir el total de les accions d'Indra per 337.100.000. El Govern del PP aconseguia dos objectius, primer, tornar a ajudar a Bankia. El segon no era tan conegut, però si divulgat pel ministre de Defensa Pedro Morenés, qui havia manifestat el desig de crear un gran pol industrial militar per ajudar les empreses del sector a superar la crisi econòmica, ajudant a crear sinergies entre elles i abaratir costos de producció. Una proposta en la que Indra jugava un paper fonamental, ja que proporciona la major part de tecnologies en electrònica a les empreses del sector militar.

Aquesta proposta i el compromís de Morenés estan relacionats amb les retallades pressupostàries aplicades al Ministeri de Defensa que afectaven les compres d'armes a les empreses militars. Indústries a les que Morenés s'havia compromès a ajudar impulsant aquest pol industrial militar. Un exemple d'això són les 33 agregadories militars creades pel Ministeri de Defensa a ambaixades i consolats per ajudar a l'exportació d'armes de les indústries de defensa espanyoles. Això últim ha tingut els seus efectes. El 2014, Espanya va aconseguir el 7è lloc en el rànquing mundial d'exportadors d'armes (SIPRI 2015). Ajudes a unes indústries militars que no han estranyar, ja que és ben conegut que Morenés va mantenir forts vincles amb empreses militars on va ocupar diversos càrrecs directius: conseller a Instalaza (fabricant d'explosius), MBDA Espanya (filial del més important indústria de míssils de Europa) i en la de seguretat Segur Ibérica.

Pel que fa a la seva producció, Indra és un holding que agrupa diverses empreses, organitzada en sis grans àrees d'activitat: energia i indústria, tecnologies de la informació, administracions públiques, transport i trànsit, serveis financers i seguretat defensa. En aquesta última, és Indra Sistemes l'empresa dedicada a la producció militar amb major nombre de treballadors en plantilla de 12.865 i una facturació de 2.850 milions el 2015. En els seus balanços figura que el sector de la seguretat i defensa ocupa al voltant d'un 20% de la seva facturació, segons els anys. Però les xifres de vendes que ofereix per divisions no fan distinció entre civil o militar pel que no es pot determinar amb exactitud el volum total de la seva producció militar.

A la factoria de Barcelona, el seu director és Manuel Brufau, germà d'Antoni Brufau, president actual de Repsol, abans de Gas Natural i anteriorment vinculat a La Caixa, empreses en què és principal accionista. Una altra persona ocupant llocs de direcció a Indra de Barcelona ha estat Josep Pujol Ferrusola, amb emoluments que rondaven els 400.000 euros a l'any. Després dels escàndols de corrupció que van envoltar la família Pujol, Indra va decidir prescindir de Josep Pujol amb una indemnització de 2 milions d'euros. Les excel·lents relacions de Brufau amb els diferents governs de la Generalitat de Catalunya, que sens dubte va afavorir la presència de Josep Pujol, han facilitat que Indra fos una empresa amb qui s'han contractat múltiples serveis, els més destacats les eleccions autonòmiques, la majoria de les municipals; també de les autopistes catalanes, on per cert La Caixa també és principal accionista. Els possibles tractes de favor per part de la Generalitat a aquesta empresa, s'exemplifiquen en les ajudes rebudes a través de la Secretària d'Indústria i Energia (SIE), i del Centre d'Innovació i Desenvolupament (CIDEM), ambdues sota control de la Generalitat de Catalunya. Entre 2004 i 2011 (no hem aconseguit dades actuals), Indra va rebre ajudes per un import de 1,45 milions d'euros.

La participació d'Indra Sistemes en projectes militars és espectacular. El seu principal client és el Ministeri de Defensa i participa en gairebé tots els grans programes d'armes de les forces armades espanyoles: els sistemes de vol dels avions de combat F-2000, els Helicòpters Tigre i NH-90 que fabrica Airbus Defence and Space ; tota l'electrònica i sistemes de comunicació de tota classe de vaixells de guerra i submarins que construeix l'estatal Navantia; els blindats Pizarro i Lleopard que fabrica Santa Bàrbara Sistemes; el guiat de míssils que disparen tots aquests armaments; així com també desenvolupa sistemes de guerra electrònica, per la qual cosa disposa d'una factoria / bunquer a Madrid amb 500 empleats. També té contractes militars i de seguretat en múltiples països. La facturació en l'àmbit militar el 2015, va ser de 542 M €.

(Continuarà).