És informació o és tràfic d'influències?

L'actualitat política catalana i espanyola ha vingut marcada darrerament per l’aflorament de certes pràctiques, totes vinculades a la capacitat d’obtenir guanys i millors condicions per a negocis a partir de l’accés a persones que des de les institucions poden prendre decisions. Penalment, existeixen diversos tipus de delicte associats a aquestes situacions. Però, pel que veiem aquests dies, l’estratègia dels advocats defensors i dels mateixos acusats (Prenafeta) ha estat posar en relleu que la seva feina era la d’informar i intermediar, res més. És obvi que moltes vegades les fronteres entre informar i influir no són gaire clares.

Divendres, al New York Times, Tony Podesta, un dels lobbistes més coneguts de Washington, deia que tota la seva feina es basa en la informació, i no té res a veure amb fer tràfic d’influèn­cies. Quan li pregunten que quina importància té en la seva feina el fet que un dels seus germans ocupés un lloc clau en la transició de Barack Obama a la Casa Blanca, diu que cap.

“Molta gent em ve i amb diu: a veure si el teu germà em pot aconseguir això o allò. I jo els hi dic que la nostra feina no és facilitar l’accés. Jo em dedico a aportar informació a qui pren decisions”.

Potser, tal com estan les coses, hauríem d’aclarir els espais propis de les relacions públiques, els intermediaris, els informadors, etc., i diferenciar-los, si és que podem, dels que es dediquen a la corrupció, a la prevaricació i a alterar el preu de les coses. En comptes d’imaginar que podem separar els interessos de la política, ens aniria millor si reguléssim els espais de cada cosa.