Dies moguts a l’entorn d’internet i dels mecanismes de control, govern i capacitat de generar negoci. Internet no és un martell. No és només un instrument o una eina més per seguir fent el que fèiem de manera diferent. Internet estructura i determina un nou món. Mou les cadires de tothom, i també d’aquells que estaven acostumats a obtenir beneficis des de la solidesa de les seves posicions de poder i negoci.

La creixent hegemonia de

Google ha desvetllat les preocupacions dels operadors de xarxa sobre les potencialitats de negoci que ells es limiten a transportar. Apple ja negocia amb els diaris com es distribueixen les subscripcions a Ipad. Spotify segueix creixent. Tothom hi suca i els operadors ho veuen passar. Ara, està acabant el seu recorregut parlamentari la que s’anomena Llei d’Economia Sostenible, que incorpora una disposició transitòria (coneguda com a “Llei Sinde”, pel cognom de la ministra de Cultura) que apuntala els interessos de tots aquells que volen mantenir els seus privilegis anteriors.

Aprovar aquesta mena de disposicions tan significatives mitjançant una llei òmnibus no sembla democràticament acceptable. Aquesta disposició parteix d’una incomprensió gens ingènua sobre el que implica internet a l’hora de compartir, enllaçar i crear de manera compartida. Negar aquestes possibilitats és negar internet. És tractar de seguir vivint i aprofitar-se d’uns avantatges que la nova realitat modifica de dalt a baix. Internet modifica el sentit de privacitat, la concepció de la propietat, la construcció de les identitats i les interaccions. Internet no és un martell. És un nou país.