Fa uns dies, a Igualada, l’expresident Jordi Pujol va tornar a demostrar la seva capacitat d’incidir en l’agenda política del país de manera no convencional. Tal com va fer quan va elogiar la figura de la Juani (la protagonista del film de Bigas Luna) com a exemple de persona lluitadora capaç de superar les dificultats d’origen i formació, avui ha trobat inspiració en la Jenifer, protagonista de la cançó d’Els Catarres, gran èxit d’aquest estiu. El grup d’Aiguafreda parla de la Jenifer com una “choni de Castefa” (el Castelldefels on governa el PP amb el suport de CiU). La lletra explica que “ens diuen que tenim el cor dividit entre l’amor i el país, la pàtria contra el desig. Però [...] jo només veig el conjunt, i no hi ha força humana que ens impedeixi estar junts [...] i lluitarem pel nostre amor prohibit”.

La política que segueix el Govern actual de CiU a la Generalitat no apunta exactament en la mateixa direcció. En moments en què aquest Govern està pensant a prohibir el burca, o quan els comentaris d’alguns consellers sobre els que cometen frau amb la RMI (“magrebins”, “romanesos”) o l’origen dels responsables d’alguns delictes (“peruans”) voregen clarament la xenofòbia, Jordi Pujol ens diu que a Catalunya no pot haver-hi “amors prohibits”. L’expresident va insistir que a Catalunya tothom s’hi ha de poder sentir com a casa i que ens calen “Catarres que es casin amb Jenifers”. Ja és discutible la definició de la Jenifer com l’altra, com a no catalana, però a més a més la Juani o la Jenifer ens parlen no només d’immigrants, sinó de condicions de vida complicades, de dèficits educatius i de barris marginals. Les aliances de CiU en aquests moments apunten clarament a castigar les Jenifers acabades d’arribar, mentre que el discurs segueix sent “cada cop serem més Catarres”. Ens mobilitzem els Catarres contra aquells que volen que la Jenifer pugui parlar castellà a l’escola, però no hi ha escrúpols a pactar on i quan calgui amb aquests mateixos que no paren de voler separar uns i altres. En fi, convindria que ens aclaríssim una mica. A mi em passa com a l’Èric, a la Roser i al Jan, components d’Els Catarres, que “només veig el conjunt” i no m’agraden els dobles discursos.