En el darrer baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat es constata el gruix dels temes que concentren l’atenció dels catalans i que dominaran l’agenda del proper curs polític. Un curs totalment marcat per les eleccions de la propera tardor. En dos anys l’escenari de preocupacions dels catalans ha canviat radicalment. El juny del 2008, l’atur, la situació econòmica i la immigració eren els problemes que més reclamaven l’atenció dels ciutadans de manera molt equilibrada. Ara, l’atur és la preocupació essencial dels catalans i, a mesura que no es veuen sortides a la situació de recessió, creix el malestar en relació amb la política i els polítics. La preocupació per les polítiques públiques pròpies de l’Estat del benestar han baixat en l’atenció dels catalans, absolutament centrats en l’escenari econòmic. Només la immigració, les relacions Catalunya-Espanya i, a una certa distància, la inseguretat ciutadana, destaquen com a elements d’acompanyament a les prioritats econòmiques i de resposta política.

No cal doncs ser un gran consultor polític per veure quines seran les línies centrals del debat electoral. El problema és que el caràcter global de la crisi i les dificultats per trobar sortides pròpies a casa nostra apunten que creixerà la sensació d’asimetria entre la gravetat dels problemes econòmics i d’ocupació i la feblesa de les capacitats de resposta política condicionades per l’ortodòxia marcada pel Banc Central Europeu i el Banc d’Espanya. El malestar comportarà indecisions, abstenció, vot en blanc i respostes populistes. Malgrat les previsions electorals actuals, el peix no està, ni molt menys, del tot venut.