Pere Ortega, Centre Delàs d’Estudis per la Pau

El Govern de Pedro Sánchez va demostrar el seu tarannà amb la pau al Pròxim Orient en confirmar la venda de les 400 bombes guiades per làser, suspeses momentàniament per la ministra de Defensa, Margarita Robles, així com també en confirmar la fabricació de cinc corbetes per part de Navantia amb destinació a l'Aràbia Saudita. I que el Govern del PSOE, juga la carta del militarisme en favor dels lobbys de les armes.

Confirmació que es va plasmar el 14/12/2018 amb l'aprovació dels nous Programes Especials d'Armes (PEA), que per un import de 7.331 milions s'han de fabricar entre 2019 i 2032 amb destinació a les forces armades espanyoles. Es tracta de cinc fragates F-110 (4.325 M€); 348 blindats 8×8 (2.100 M€); actualització de l'avió de combat F-2000 (906 M€). Uns PEA que es vénen a sumar als ja aprovats el mes d'abril passat, després de l'arribada a la Moncloa del PSOE, quan el Govern va aprovar aportar 1.172 M€ pel submarí S-80, aquell que per defectes d'enginyeria s'enfonsa però no flota, que es construeix al Ferrol per Navantia; més altres 1.381 M€ per a complementar la construcció dels helicòpters militars NH-90; més tres satèl·lits de comunicació militar amb un cost de 1.397 M€; i 819 M€ per a modernitzar els helicòpters Chinook.

Entre aquells PEA i aquests d'ara, la inversió en noves armes per a les FAS sumen 12.100 M€. La justificació d'aquest enorme dispendi, segons l'Executiu, és que representa una gran aportació pel sosteniment i la creació d'ocupació, amb l'afegit, que a més assegura grans avanços en tecnologies que en el seu traspàs a la indústria civil asseguren una major competitivitat per a l'economia espanyola en els mercats globals. Fal·làcies que no se les creuen ni els economistes neoliberals, perquè si algú llegeix els balanços de les indústries militars espanyoles o coneix les anàlisis que es fan del mercat mundial d'armes que realitzen alguns centres especialitzats (SIPRI o BICC per exemple), veurà que els resultats demostren precisament el contrari. Vegem-ho.

A Espanya, les drassanes Navantia, una de les empreses més beneficiades d'aquests nous contractes, l'any 2017 va produir unes pèrdues de 297 M€, i en els últims deu anys ha perdut 1.023 M€. Amb l'agreujant que Navantia com és una empresa pública, les seves pèrdues són assumides per l'Estat. Es pot imaginar el que es podria fer amb més de 1.000 milions per a convertir aquestes drassanes cap a la producció civil. La resta d'indústries sí que donen beneficis, però amb l'agreujant que són parasitàries dels encàrrecs del Ministeri de Defensa, que si no es produïssin els seus encàrrecs i depenguessin del mercat global d'armes ja haurien tancat les seves portes.

En quant als mercats globals d'armes, passa una cosa similar. Les grans companyies dels Estats Units, Rússia, Regne Unit, França i Alemanya, Lockheed Martin, United Aircraft, BAE Systems, Airbus Military, Thales i Krauss-Maffei), tenen beneficis, però, com en el cas de les espanyoles, és gràcies als grans contractes que els faciliten els estats dels seus propis països, dels quals són molt dependents i per tant parasitàries d'aquests.

A més hi ha estudis rigorosos d'economistes de prestigi (Leontief, Melmann, …) que són ben eloqüents, perquè van demostrar que aquests recursos destinats a produir armes invertits a fabricar béns civils, a causa dels costos d'oportunitat, produirien més beneficis en la societat, perquè generarien més ocupació i competitivitat a aquests productes. I d'altra banda reduirien el deute públic de l'Estat, perquè la immensa majoria de les armes (un 98%) les adquireixen els estats, i només un 2 o 3% surten al mercat.

Llavors, senyors polítics, menys xerrameca buida dels defensors de l'establishment corporatiu de les armes i més destinar recursos a crear riquesa produint béns de consum socials. Perquè, sí com pregonen, són defensors d'un estat social, redistributiu, que genera ocupació, benestar i busquen treballar per la pau mundial, no facin el joc al lobby militar-industrial, causant del militarisme, guerres i els seus efectes secundaris -terrorisme gihadista, migracions, que impulsen l'espoli de recursos, emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, canvi climàtic- que condueixen al col·lapse civilitzatori.