Acaba de presentar-se un informe elaborat per l’Associació Catalana d’Universitats Públiques que vol avaluar els impactes de les universitats públiques catalanes en la societat (www.universitat-societat.cat). És un estudi pioner en aquest tema, sobretot per l’intent que fa d’anar més enllà de les habituals xifres estadístiques de nombre d’estudiants, nombre de titulats, quantitat de projectes o volum de recursos. Queden fora de l’estudi les universitats privades i és, doncs, un treball centrat en les vuit universitats públiques del país.

És significatiu el moment en el qual apareix l’estudi. Som en ple període de retallades, i les universitats pateixen també l’aturada sobtada de recursos procedents del sector públic. En molts casos, això ha provocat que les expectatives i promeses de finançament hagin obligat a aturar processos ja en curs, la qual cosa ha generat situacions de dèficit a les universitats que s’afegeixen a la retallada d’ingressos. Fa uns mesos, el Govern britànic va decidir reduir de manera molt i molt dràstica els ingressos i les transferències a les branques d’arts i humanitats sobretot, i de ciències socials en part. Molts acadèmics afectats van posar en relleu en les seves crítiques el fet que l’actuació del Govern es basava en “lògiques purament instrumentals” i de curt termini, i no aconseguia entendre “els valors intrínsecs” d’aquesta mena d’estudis i de recerca. El diari anglès The Guardian ha publicat diversos comentaris en els quals s’argumentava que, en una societat com la nostra i en els moments en què ens trobem, no n’hi ha prou a parlar dels valors intrínsecs d’allò que hom fa o defensa, sinó que també cal incorporar a la defensa d’aquests valors persones, entitats i grups que compateixin aquesta valoració i la facin seva. Segurament, en aquest sentit, la recerca biomèdica ha aconseguit generar al seu voltant una combinació virtuosa entre valors intrínsecs de la recerca i utilitats instrumentals que se’n deriven. Tot i que, probablement, no tota la recerca que es fa sota aquest paraigua sigui igualment valuosa i útil.

En el nostre país podem comprovar que no desperta el mateix ressò l’intent de tancar centres d’assistència primària que les fortes retallades en cultura o en cooperació internacional. L’estudi ens mostra una creixent utilitat de les universitats públiques catalanes, en molts àmbits. Alguns són més difícils de copsar, altres són més evidents. I aquesta és la força que pot tenir l’estudi, en posar en relleu forats de coneixement que tenim sobre la pluralitat d’impactes de les nostres universitats públiques. Unes universitats que, com es desprèn de l’estudi, gaudeixen d’una molt bona salut malgrat la conjuntura que travessem i els dèficits històrics de finançament, si ho mirem en clau comparada.

La part dedicada als impactes socials ha estat una de les més difícils d’elaborar, ja que, cal reconèixer-ho, les universitats i les administracions que les tutelen hi han dedicat pocs recursos per posar-ho en relleu i estudiar-ho. Cal assenyalar aquí els consells socials, dels quals es podrien esperar iniciatives més decidides en aquest aspecte, que els pertoca de ple. Els mitjans de comunicació han destacat el fet que les universitats segueixen funcionant com a ascensor social. A Catalunya, el nombre d’estudiants d’educació superior els pares dels quals no tenen formació universitària és del 40%, la xifra més alta de l’OCDE. I tot això, malgrat que a Catalunya el 80% dels joves estudien sense ajuts, un percentatge molt superior al dels països europeus més avançats. També es diu en l’estudi que el nivell d’estudis més elevat es correspon a ciutadans amb més participació cívica i política. L’estudi es completa amb moltes altres dades en diversos camps que aquí no m’aturaré a analitzar.

M’interessa, però, destacar que la situació a la Gran Bretanya i la migradesa de dades sobre els impactes socials de les universitats públiques catalanes haurien de fer pensar als universitaris que ens queixem de la manca de finançament adequat per portar a terme els estudis que creiem que són necessaris socialment. Ens calen aliats. Ens cal trobar els vincles socials, econòmics i civils que ens acompanyin en la nostra tasca. I perquè això sigui així hem de posar per davant la nostra capacitat d’intervenir (directament o indirectament) en els problemes del país, més que no pas la puresa de la nostra branca de coneixement o el valor intrínsecament indubtable del que fem.