No es pot pas dir que els primers dies de Govern de CiU hagin estat tranquils. Hi ha algunes coses que sorprenen. Tot i que era previsible el triomf electoral, no sembla que la coalició tingués preparada una estratègia per als primers mesos. També sorprèn que atesa l’experiència negativa en comunicació interna i externa dels governs de progrés anteriors, el Govern de CiU estigui caient en errors semblants. L’èmfasi en les retallades ha generat un monodiscurs contraproduent. La proximitat de les eleccions locals i el fet connectat de no voler o poder aprovar els pressupostos fins al juny pot explicar alguns d’aquests problemes de comunicació i de manca d’iniciativa, però crec que hi ha altres factors complementaris.

La coalició de CiU ha tornat al Govern després de més de set anys d’absència. Però crec que ha pecat d’un excés de confiança. Un error propi dels veterans que creuen tornar a un lloc que ja coneixen. La Catalunya del 2011 és un país molt diferent del que era els primers anys d’aquest segle. Els problemes que genera la globalització econòmica i social i els trasbalsos de la revolució tecnològica no eren ni de bon tros tan clars com ara. Som una societat molt més individualitzada i heterogènia del que ja aleshores érem. Les vies de comunicació i de socialització de valors i de notícies s’han fet molt més intricades i diversificades. Ja no n’hi ha prou a influir en diaris, ràdios i televisió. Els actors i agents socials s’han fet també menys previsibles. És més difícil governar. L’estil Pujol no serveix i encara no sabem quin és l’estil Mas. Els tics de l’oposició funcionen poc i els trucs d’abans són menys efectius. Cal posar-se al dia.