A la web de la Fundació CatDem, entitat que representa la continuïtat de la Fundació Trias Fargas i que està estretament vinculada a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), s’hi pot llegir una nota de dilluns passat que diu: “El curs polític s’ha acabat. I ho ha fet de molt mala manera. És una llàstima que la legislatura hagi acabat amb l’evidència que hi ha qui no sap fer política sense embrutar-la. Nosaltres n’hem patit les conseqüències. Però bé, d’on no n’hi ha no en pot rajar, diu la dita. Esperem que en tornar de vacances les coses millorin”.

L’Agència Tributària, l’endemà, constata que prop de sis

mi­lions d’euros van ser desviats cap a l’esmentada fundació com a pagament per la concessió de contractes d’obra pública a favor de Ferrovial. Tot plegat amb l’activa i rendible tasca de Millet com a mitjancer. No sembla que la cosa millori, i tampoc queda clar si l’Agència Tributària forma part de la conxorxa que es dedica a embrutar la política.

El que sí que queda clar és que l’aparent desimboltura amb què els dirigents de CDC han tractat de reaccionar a l’allau creixent de proves relacionades amb el cas Millet no els ha servit de gran cosa. Hem passat de les llibretetes d’Artur Mas a l’informe de l’Agència Tributària. Seria bo que tant CDC com els altres partits que puguin estar implicats en situacions similars, reaccionessin amb una mica més d’humilitat, assumint els errors propis. I posant les bases legals per obligar a fer més transparent tot el procés de decisions que implica la gestió de la gran quantitat de diners de tots que passen per les institucions públiques i representatives.