Fa mesos que parlem de retallades i de l’herència pesant que ha deixat el Tripartit al nou Govern. I ara, de cop, passades les eleccions, en una setmana cal presentar al·legacions a una llei que vol aconseguir d’una tacada canviar lleis llargament debatudes i aprovades pels governs d’esquerres a Catalunya. Ara entenem què han estat fent a les diverses conselleries mentre ens “entreteníem” amb el malbaratament de recursos dels governs anteriors i en culpàvem Madrid. El projecte de llei que porta per enganyós títol Llei de Simplificació, Agilitat i Reestructuració Administrativa i Promoció Econòmica, incorpora en els seus 631 articles i 274 pàgines tota mena de correccions a desenes de lleis anteriors. Aquest gran pitafi, en termes de tècnica legislativa, barreja coses tan significatives com és la protecció del cap de Creus, els apartaments turístics a les ciutats (un dels gran cavalls de batalla de la regidora Itziar González mentre va poder aguantar), la reserva de sòl per a habitatges de protecció oficial i la congelació de la Llei de Barris (Carme Trilla i Oriol Nel·lo veuen com en quatre ratlles es desfà bona part dels seus esforços), o la consagració de la disparitat en l’accés als serveis públics dels immigrants (el que Oriol Amorós va tractar d’evitar amb un Pacte Nacional per la Immigració que CiU va signar).

La coalició al Govern ha insistit molt que l’impost de successions s’havia d’eliminar per complir el programa electoral. Caldria ara preguntar en quina part estaven moltes de les coses que aquest projecte de llei incorpora i modifica. El programa de CiU era en molts temes tan vaporós com les ambigüitats que palesa Rajoy quan se li pregunta què farà quan arribi al Govern de l’Estat. L’altre dia Rajoy ja va apuntar que cada país té l’Estat de benestar que pot mantenir. I ara a Catalunya se’ns diu que si no hi ha diners i cal reactivar l’economia, cal estalviar i afavorir la iniciativa privada. El problema és que se’ns fa trampa, ja que enlloc es parla de la possibilitat de repensar globalment ingressos i despeses. El negoci passa pel davant de l’equitat. Massa regulacions, deia CiU des de l’oposició. Ara en simplifiquen amb 631 articles d’una llei que és més un empassa-te-la que un projecte a debatre.