El FAD ha publicat La U urbana (www.fad.cat), que vol ser el llibre blanc dels carrers de Barcelona. En aquests dies d’intensos debats sobre la Diagonal i els espais públics de la ciutat, és un coincidència positiva la cruïlla entre publicació i conjuntura. L’orientació general del voluminós llibre arrenca d’una idea clara: els carrers són espais cada cop més multifuncionals, on creix la competència pels metres quadrats i els usos. De fet, a diferència d’altres ciutats amb grans extensions de parcs i espais verds, a Barcelona prop de dues terceres parts dels espais públics són simplement carrers. Però, com bé sabem, en aquests espais han de conviure vianants, cotxes, bicicletes i terrasses de bar o restaurant, i amb molts altres usos i elements de mobiliari urbà. Com més qualitat tenen els espais privats, menys ús es fa dels públics, i a l’inrevés. Poca competència i poc ús a Pedralbes, molta competència i molt d’ús a Ciutat Vella.

Un dels grans mèrits del llibre, promogut per Juli Capella i dirigit per Jordi Farrando, és la gran recopilació que fa dels elements de mobiliari urbà de la ciutat. Són milers d’adminicles de tot tipus que poblen voreres i carrers. Hi trobem a faltar les cada cop més abundants càmeres de vigilància, o les pilones que serveixen de frontera de les anomenades “àrees pacificades”. I també cal esmentar l’estudi minuciós de 84 carrers tipus de la ciutat. Però el que ens indica tot plegat és la importància que tenen els carrers de Barcelona per a la ciutat i per a la qualitat de vida de la gent. La pregunta que sorgeix del llibre no és quin carrer volem per al futur, sinó quina ciutat volem i quins carrers necessitem per assolir aquest objectiu. Una pregunta pertinent en una setmana com aquesta.