Aquest dimarts s’havia de signar solemnement un manifest contra la xenofòbia, que pretenia evitar la utilització del tema de la immigració al llarg de la campanya electoral. La Fundació Tot Raval i la Taula Intercultural del barri han encapçalat el procés, tot implicant moltes entitats i persones en aquest propòsit. Es partia de declaracions prèvies dels cinc grans partits. A l’hora de la veritat, nomes socialistes i ICV hi han estat presents. La gent d’Esquerra ha signat el manifest, però no ha volgut compartir l’acte de la signatura per la possible utilització electoral per part del PSC. El PP i CiU no han volgut ni tan sols signar el text proposat. Diu CiU que la visita de la Filmoteca per part d’Hereu i Montilla “treu pràcticament tot el sentit a l’objectiu final que es pretenia amb el manifest”.

No acabo d’entendre que la magnífica política que ha engegat la secretaria d’Immigració, encapçalada per Oriol Amorós, en el si del Departament d’Acció Social i Ciutadania, i que ha possibilitat el molt positiu Pacte Nacional per la Immigració, es vegi ara alterada per aspectes totalment perifèrics. La consistència de PP i CiU de no signar l’entenc. Si tu vas pel món parlant d’abús dels immigrants dels serveis públics, o quan es relaciona immigració i delinqüència, o quan es demanen certificats de bona conducta per facilitar la integració, o quan CiU demana mapes dels sense papers, sembla normal que no vulguis signar manifestos que poden restringir la teva estratègia electoral. Signar i no ser-hi: com s’ha d’interpretar? ¿Desautoritza aquells polítics que, com sempre, aprofiten el que poden, o desautoritza la gent que ha impulsat el manifest?