El martirologi del bisbe Irurita

El cop d’Estat militar de juliol del 1936 va aconseguir sacsejar les institucions republicanes i va desfermar una revolució social que va tenir en l’anticlericalisme un dels seus exponents principals. A Catalunya, de les 8.400 víctimes de la violència a la rereguarda republicana, la majoria assassinades en els primers mesos del conflicte bèl·lic, 2.437 van ser religiosos i la resta gent de missa. L’Església catòlica va patir una persecució desmesurada i cruel i, per tant, té tot el dret a vindicar la memòria de les seves víctimes i, si escau, a procedir a tot tipus de processos de beatificació. Tot i que caldria explicar, com fem els historiadors, que molts capellans no van ser assassinats per la seva defensa de la fe, sinó dels interessos socials dels propietaris i de les forces polítiques antirepublicanes.

Així mateix, caldria que la mateixa Església, en un intent de fer pedagogia, expliqués l’esforç del Govern de la Generalitat i de moltes autoritats locals per salvar la vida dels religiosos en unes circums­tàncies ben difícils pel que fa al control de l’ordre públic. Explicar, per exemple, com el Comitè de Milícies Antifeixista de Montblanc, presidit per l’anarcosindicalista Ramon Porté, va preservar la vida de l’arquebisbe de Tarragona Francesc d’Assís Vidal i Barraquer i, posteriorment, el va lliurar al Govern de la Generalitat, que va facilitar la seva sortida del país. Per cert, quants vaixells o trens van sortir de la zona controlada pels rebels amb persones que temien per la seva vida?

Totes les víctimes mereixen el reconeixement públic i col·lectiu de les generacions presents i futures. Més enllà dels martirologis, seria bo comptar amb la col·laboració de l’Església per establir aquests reconeixements. En aquest sentit, el cas del bisbe de Barcelona, Manuel Irurita, no ens ajuda. La revista Sàpiens ha publicat un ampli reportatge amb les darreres recerques que apunten que el bisbe Irurita no va ser afusellat, sinó que va quedar sota la protecció dels anarquistes per raons econòmiques. La seva hipotètica beatificació, esperonada per l’arquebisbe Carles, no ajuda a generar una empatia social per les víctimes de la persecució religiosa.