Memòria plural o teleològica

Fa pocs dies la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, afirmava en seu parlamentària que el balanç dels primers sis mesos de gestió del Memorial Democràtic no han estat gens positius. D’entrada, per la incapacitat de substituir el director, Miquel Caminal, destituït de manera fulminant el mes de gener. En aquest sentit, es va comprometre a fer efectiu el nou nomenament aquest mes de juliol. Tot seguit, esperem que es convoquin els òrgans de govern, Junta i Consell de Participació, de l’entitat, que encara no s’ha reunit mai

oficialment.

En tot cas, a ningú se li escapen les dificultats de trobar un director de prestigi que vulgui assumir la tasca, si més no, de jibarització del Memorial Democràtic. El periodista d’El Punt/Avui Manel Cuyàs ha confirmat que li han fet arribar la proposta per dirigir l’entitat i que encara s’ho està rumiant. Cuyàs podria ser un director excel·lent però se li fa costa amunt fer el paper d’enterramorts.

El Memorial Democràtic, convé subratllar, no és un caprici de l’anterior Govern sinó una institució creada per una Llei que emana del nou Estatut que obliga la Generalitat a establir polítiques públiques de memòria democràtica. La vicepresidenta parla d’una reorientació per fer-lo més plural i menys sectari. Suposo que deu recordar allò de la palla a l’ull d’altri i la biga en el propi. Si no, pot fer un cop d’ull al web del seu partit a l’aproximació històrica d’UDC feta per Joan Auladell, el director general de Relacions Institucionals, on està adscrit el Memorial, que és un exemple paradigmàtic d’una visió teològica del partit i de la nació: “Una trajectòria sempre valenta, impecable i neta [en què] no trobareu un moment de contradicció, ni de covardia, ni de defalliment”. Encara no sé com Franco va durar tant de temps!

Demà es compleix el 60è aniversari de la mort de Francesc Boix, als 30 anys, en un hospital de París com a conseqüència de les seqüeles del seu pas pel camp de concentració de Mauthausen. Boix, conegut com el fotògraf de l’infern, va ser un testimoni decisiu en els judicis de Nuremberg. Veí del Poble-sec de Barcelona, avui dóna nom a la biblioteca del barri.