Tot i les previsions, el nivell de participació ha assolit un nivell que podríem considerar normal en unes eleccions autonòmiques. Es parlava de més d’un 50% d’abstenció i d’un important nombre de vots en blanc. Al final, 6 de cada 4 catalans amb dret de vot han anat a votar, i entre aquests, un 3% ho ha fet votant en blanc.

Cal pensar, doncs, que malgrat l’evident malestar que es trasllueix en les enquestes en relació amb la forma de funcionar de la nostra democràcia i del paper dels polítics, la capacitat de seguir mobilitzant els electors ha sigut significativa en aquests comicis autonòmics.

Tota expectativa de canvi, es diu, genera un efecte mobilitzador, i Convergència i Unió i el Partit Popular han treballat bé aquesta expectativa, mobilitzant notablement el seu electorat. Només cal mirar els resultats de participació en llocs com ara els districtes de Sarrià-Sant Gervasi i les Corts a Barcelona, o en ciutats d’alt nivell de renda com són Matadapera i Sant Cugat. En tots aquests llocs la participació ha estat superior al 70%.

En canvi, als llocs on la situació econòmica, el nivell d’estudis i les condicions dels habitatges i del barri són pitjors, i on podria esperar-se una més gran mobilització envers els partits més preocupats pels temes d’igualtat i de benestar bàsic dels ciutadans, els nivells d’abstenció a les eleccions catalanes han estat altíssims.

Així, al districte de Ciutat Vella de Barcelona l’abstenció ha assolit un 52%, a Badia del Vallès ha arribat fins al 54%, a Sant Adrià de Besòs s’ha quedat en un 53%. En el cas de Badalona, per exemple, mentre que al centre de la ciutat votava més d’un 70%, als barris com ara Pomar i Sant Roc l’abstenció assolia el 60%.

Els partits d’esquerra haurien de fer-s’ho mirar. Si no ho fan ells, ho faran uns altres, i segurament amb unes intencionalitats diferents.