Sembla contradictori, però no ho és. Tots sabem com acabarà la cosa el 20-N, però en desconeixem els detalls. Governarà el PP amb una més que sòlida majoria. Els socialistes seran els grans derrotats. Pel que fa a la resta d’elements, tot són incerteses. És més que probable que el PP tingui majoria absoluta. Però, pel que fa al PSOE, ¿baixarà per sota dels 125 diputats de l’any 2000? ¿Podrà recuperar IU el grup propi? ¿Aprofitarà el partit de Rosa Díez l’erosió dels dos grans partits? ¿Aconseguirà Equo representació?

Tants interrogants tenen a veure amb un gran gros de votants, segons el CIS a l’entorn del 30%, que no saben encara si aniran a votar, i de nou un altre 30% d’indecisos amb relació a qui votar entre els que pensen que segur que aniran a votar. Això vol dir més del 40% de votants que s’han d’acabar de decidir. Les plataformes, grups i col·lectius aplegats sota l’etiqueta del 15-M apunten a anar a votar, sense precisar una candidatura específica, però aconsellant no votar els grans partits implicats en l’aprovació de la llei Sinde. Tot plegat apunta doncs a una gran volatilitat dels vots en moments de grans trasbals social, econòmic i polític.

A Catalunya som en el mateix escenari global, i per tant les incerteses són molt semblants. No sabem quin partit serà el que aconseguirà la victòria en el conjunt de circumscripcions catalanes. Tot i que les enquestes apunten al PSC, res no està decidit. Falta també veure si CiU quedarà en tercer lloc, seguint els populars i els socialistes. El nerviosisme de Duran aquests dies n’és tot un símbol. No està gens clar que la nova direcció d’ERC i el seu gir cap a posicions més nacionalistes que d’esquerres pugui deturar la caiguda de representació de les darreres conteses.

La nitidesa de posicions i els equilibris d’ICV-EUiA amb Equo i IU, i l’encert de situar Joan Coscubiela al capdavant de la candidatura en els moments actuals, fan suposar un augment significatiu de vots. Però al final, si bé tot apunta a una notable reconfiguració del panorama polític català en el marc d’unes eleccions generals, els interrogants són encara molts pel que fa als detalls. Una campanya doncs important i estranya, amb foto final coneguda, però notablement desenfocada.