Pere Ortega, Centre Delàs d'Estudis per la Pau

Espanya té un nou Govern i, per primera vegada des de 1977, és una coalició entre dos partits d'esquerres, PSOE i Unides Podem, la qual cosa obre noves perspectives per a la política espanyola en tots els àmbits. Aquí es plantegen algunes qüestions relacionades amb la defensa i la política exterior.

Es tracta d'aspectes en què el nou Govern haurà de definir l'estratègia per als propers quatre anys. Un dels més importants ja és motiu d'enfrontament entre el Govern i les empreses militars. És el referit a les exportacions d'armes a països de l'Orient Mitjà, especialment a l'Aràbia Saudita i Emirats Àrabs Units (EUA), països que encapçalen la coalició internacional a la guerra al Iemen i que segons la Llei espanyola que regula el comerç d'armes s'haurien de prohibir. Diverses empreses espanyoles fabricants d'explosius acaben d'elevar queixes al Govern relatives a què les seves vendes a l'Aràbia Saudita estan paralitzades i no han rebut el consentiment de la JIMDDU, la Junta Interministerial de Defensa i Doble Ús que autoritza o no les exportacions d'armes. Aquestes empreses, Maxam i la seva filial Expal, han plantejat que duran a terme un ERO que podria afectar 100 treballadors i conduir al tancament de la seva fàbrica a Truvia (Oviedo) si no s'aproven les seves vendes a l'Aràbia Saudita. En aquesta mateixa situació s'hi troben altres empreses: Instalaza, General Dynamics / Santa Bàrbara Sistemes, Everis i Escribano.

En l'última reunió de JIMDDU (04/02/2020) es va aprovar, com era d'esperar ja que el Govern ja s'havia pronunciat en aquest sentit, la venda de les cinc corbetes que fabrica Navantia (empresa pública) per Aràbia Saudita per 1.800 milions d'euros. Però, en canvi, es va denegar una exportació de material explosiu a l'empresa Expal (Maxam) de 3,5 milions d'euros.

Al Iemen, des que el 2015 va començar la guerra, es calcula que hi ha hagut més de 20.000 morts, 800.000 desplaçats i 11,3 milions de persones que necessiten ajuda alimentària i sanitària, segons les Nacions Unides. Per què serviran aquestes corbetes espanyoles? Doncs per mantenir l'embargament que no permet l'arribada de l'ajuda alimentària i mèdica a la població iemenita.

Després de la polèmica i l'alarma pública suscitada per la venda de 400 bombes de precisió del Ministeri de Defensa espanyol, el Govern del PSOE porta vuit mesos sense autoritzar l'exportació de municions, projectils i explosius a l'Aràbia Saudita i als Emirats Àrabs Units (EAU). Segons les empreses fabricants, s'han paralitzat exportacions de municions per un import de 150 milions sota l'excusa que algunes d'elles havien obtingut el permís d'exportació prèviament al fet que el Govern les paralitzés (tot i que no a totes). Escribano va obtenir permís per exportar estacions d'armes per a vehicles i a Everis se li va autoritzar la venda d'una important partida de granades. Escribano és un important subministrador d'armes a el Ministeri de Defensa i, per si no se sap, el president del consell d'administració d'Everis és Eduardo Serra, exministre de Defensa del govern de José María Aznar, fet que probablement haurà tingut alguna influència per obtenir el permís d'exportació.

Les vendes d'armes a l'Aràbia Saudita i a l'Orient Mitjà, amb els seus conflictes i guerres, han obert un fort debat en diferents estats europeu. El Parlament Europeu va aprovar una moció en la qual se sol·licitava als països membres de la UE l'embargament d'armes a l'Aràbia Saudita. Alemanya és l'únic país que de moment l'ha aplicat, mentre que Holanda i Suècia han introduït fortes limitacions a les seves exportacions a Riad.

A Espanya, els temes relacionats amb les qüestions militars i les relacions exteriors haurien de ser revisades pel nou Govern d'Unides Podem i el PSOE per demostrar que és una realitat que ha donat un gir cap a l'esquerra respecte a etapes anteriors. I no només sobre les exportacions d'armes. També hi ha l'etern problema de les bases militars de Morón i Rota i l'actual petició de la seva ampliació que pretenen els Estats Units i que Espanya ha d'autoritzar. El Govern ho permetrà?

D'altra banda, Espanya gasta anualment gairebé 20.000 milions d'euros en defensa (si es comptabilitzen les despeses militars repartides en altres ministeris), 678.700.000 dels quals són ajudes en R + D per a les empreses militars. A més, es mantenen unes forces armades de 120.000 militars que no es justifiquen per les amenaces descrites a la Directiva de Defensa nacional, on la principal amenaça és el terrorisme, i la resta són qüestions de poca rellevància. Quan es disposarà d'un pla de remodelació de l'exèrcit d'acord amb la realitat dels temps actuals on els exèrcits extensius ja no són necessaris ja que la possibilitat d'una guerra entre estats, almenys a Europa, ha desaparegut?

Però el més greu és que el Govern provisional anterior de Pedro Sánchez va adquirir el compromís de posar en marxa set programes d'armaments entre 2019 i 2032 per un import de 12.100 milions d'euros. Entre d'altres el FCAS (Future Combat Air System), el nou avió de combat europeu que es fabricarà entre Alemanya, França i Espanya per substituir l'actual F-2000 el 2040, amb uns costos astronòmics que podrien superar els 50.000 milions d'euros entre els tres països.

Es posaran sobre la taula qüestions d'aquesta rellevància i s'esmenaran les polítiques militaristes dels governs anteriors? Seran els drets humans, la seguretat humana, el desenvolupament humà, en definitiva, la Pau, la guia pel nou Govern de PSOE i Unides Podem? Esperem propostes i respostes a aquestes preguntes.