Tica Font

Centre Delàs d'Estudis per la Pau

Des de la FAO, segons dades del 2016, informen que 806 milions de persones pateixen gana, és a dir, que se'n van al llit cada dia amb una menor ingesta de calories de les necessàries; i al mateix temps, que 2.200 milions de persones pateixen de sobrepès i 796 milions són obesos. La fam i el sobrepès són símptomes d'un mateix problema. Tant els famèlics com els obesos estan relacionats entre si pel sistema de producció i consum d'aliments, per aquesta raó la cerca de solucions per eradicar la fam al món hauria de servir per prevenir o millorar les properes pandèmies mundials (diabetis II i les afeccions cardíaques) lligades a l'obesitat.

La mateixa FAO ens informa que les principals causes de la pobresa i la subnutrició estan vinculades a catàstrofes humanes com la guerra o a catàstrofes naturals com la sequera persistent però no a la falta d'aliments. També destaca que les principals borses de pobresa i fam es concentren en zones rurals als països en desenvolupament, persones que depenen de l'agricultura com a mitjà de subsistència. És a dir, en el mitjà rural els problemes de subnutrició els pateixen els agricultors; alhora que la pobresa i subnutrició està augmentant en la perifèria de les zones urbanes, a causa de l'emigració d'agricultors cap a les ciutats.

Entre les raons per les quals els agricultors de les zones rurals representen el gruix de persones pobres i subnodrides, es troben la falta de recursos vitals, com a terres, aigua o llavors, la falta de crèdits per pagar llavors, adobs, pesticides, aigua, màquines…; també perquè l'agricultura actual és eminentment de monocultiu, amb la qual cosa l'agricultor viu de la seva venda i depèn del preu que marquin les multinacionals i de les regles internacionals de comerç.

L'estil de vida urbà amb llargs desplaçaments laborals, falta de temps, etc. juntament amb una major implantació de la indústria agroalimentària i dels seus menjars i begudes elaborades, ha comportat canvis en la dieta, incorporant un augment del consum de carbohidrats refinats, grasses i olis processats. Aquests canvis en la dieta de les persones humils tant de països rics com de països en desenvolupament, han provocat un augment de les taxes de sobrepès i obesitat.

Encara impera la creença que la fam és un problema de pobres i l'obesitat un problema de rics. Aquesta creença és falsa, dues terceres parts de les persones obeses o amb sobrepès viuen en països amb ingressos baixos o mitjans; als Estats Units les comunitats afroamericasnas i els llatins pateixen més obesitat que la comunitat blanca. El sobrepès i la subnutrició afecten majoritàriament a les persones amb menors recursos econòmics.

En aquesta història sobre els aliments, tant els agricultors com els consumidors estem units enfront les grans corporacions, que amb la seva obsessió pels beneficis econòmics controlen les varietats i la producció d'aliments que després els consumidors troben en les prestatgeries dels supermercats. Encara que un consumidor vulgui comprar menjar sa i suposant que pugui fer-ho (cosa gairebé impossible) aquest es troba atrapat per l'agronegoci. Quan un consumidor intenta comprar aquells tomàquets o pomes amb el sabor que recorda de petit, li resulta impossible, només troba unes poques varietats de tomàquet, les mateixes varietats que trobes a tots els supermercats d'Espanya o Europa. Per què? Pel consumidor, aquestes varietats són més atractives, tenen la pell més bonica i brillant; però per l'industrial aquestes varietats suporten millor el transport de llargues distàncies, la pell no es danya amb tanta facilitat, toleren els productes d'encerat i neteja mecànica, responen bé als pesticides o a la producció industrial. Aquestes característiques fan disminuir les pèrdues de peces de fruita des de la seva recol·lecció en el camp fins l'arribada al consumidor. Aquestes són les raons per les quals no trobem certes varietats al mercat.

En definitiva, no som nosaltres els consumidors els que triem el que volem menjar. El consumidor només pot escollir entre les tres varietats de tomàquets que hi ha en les prestatgeries i no són els agricultors els que escullen la varietat a sembrar, és l'agroindustria qui decideix pels dos, agricultors i consumidors, en funció dels seus interessos econòmics. No obstant això, el consumidor, davant l'abundància de menjar en els prestatges, acostuma a pensar que tenim la llibertat d'escollir el que mengem, però en definitiva el nostre menú no es confecciona a partir del que escollim, o l'estació de l'any o del país en el qual vivim, el menú és el mateix a qualsevol part del món, independentment de la geografia i l'estacionalitat.

La situació actual de producció i comercialització dels aliments al món globalitzat es revela insostenible per les seves greus repercussions socials (migracions camp-ciutat, explotació laboral, pobresa creixent,…), econòmiques (destrucció de mercats locals i regionals, destrucció de llocs de treball en l'agricultura,…) i ambientals (destrucció de recursos agroecològics, pèrdua de biodiversitat, contaminació,…).

Els moviments socials més grans del món estan descobrint maneres diferents de pensar i viure el menjar, un dels moviments socials més importants del Sud, Via Camperola, agrupa milers d'organitzacions d'agricultors que reneguen de les polítiques de producció d'aliments i del paper que se'ls assigna en la seva producció. D'altra banda en els entorns urbans, eminentment del Nord, han aparegut moviments que critiquen i plantegen alternatives als aliments industrialitzats com els grups lligats al Moviment Slow Food, cooperatives o xarxes de consum orgànic.

Solucionar el problema de la fam i les malalties relacionades amb la dieta passa per nodrir-nos i conrear aliments d'una manera diferent, passa per conrear aliments ecològicament sostenibles i socialment justos. Menjar aliments frescos, orgànics, produïts localment, de temporada i a un preu just per a l'agricultor resulta car i no totes les persones s'ho poden permetre. Menjar bé, de manera saludable per al nostre organisme, amb respecte cap a la naturalesa, etc. és car i aquells que no tenen suficients recursos o no tenen temps per escollir i cuinar els aliments, queden relegats a menjar aliments de baixa qualitat i procedents de la agroindustria.