Proposo una declaració i una foto conjunta dels candidats a alcalde de les ciutats catalanes demanant que, mani qui mani després del 22 de maig, cal redistribuir els recursos públics, i reforçar financerament els ajuntaments catalans. Una de les contradiccions més espectaculars de la nostra democràcia és el gran pes dels ajuntaments en la vida quotidiana de la gent i la forta migradesa del seus pressupostos.

Ara són molts els comentaristes de la vida política del país que comenten les “sorpreses” que tindrem el 23 de maig, quan els nous equips de govern local “descobreixin” o transparentin (depenent de si no eren ells qui manaven abans, o si hi ha continuïtat) la difícil situació financera de les finances municipals. Són faves comptades. Ja fa molts anys que els ajuntaments estiren més el braç que la màniga. I ho fan per dues raons. La primera és que la gent els pressiona, els demana que responguin a problemes concrets de persones, col·lectius i espais, i són molts els ajuntaments que decideixen que hi han de fer alguna cosa, hi tinguin o no competències. Ja fa molts anys que vaig sentir dir a l’exalcalde de Vitoria-Gasteiz José Àngel Cuerda que “on no arriben les nostres competències, arriben les nostres incumbències”. La frase crec que recull amb encert la situació de dirigents polítics locals que molts cops no poden refugiar-se en “això no em toca” respecte de persones i situacions que tenen davant mateix i que no miren des de les comoditats dels despatxos de conselleries o ministeris.

Les finances locals estan plenes del que es coneix com a “impropis”, coses que fan i que no els toca fer. Si el 23 de maig deixen de fer tot el que és “impropi” les coses aniran molt pitjor per a tothom. La segona raó del més que previsible problema de les finances locals ve determinat per la capacitat que han tingut d’aprofitar les plusvàlues derivades de les intervencions urbanístiques per obtenir fons suplementaris. Això s’ha acabat. Què cal fer? Si ens preocupa la vida concreta de la gent, només ens resta reforçar financerament els governs locals. I cal redistribuir recursos. Cal un pacte respecte a aquesta qüestió més enllà dels partits. No hi ha més remei.