Javier Sala i Martín és una persona de moltes virtuts, entre les quals no s’hi troben ni la modèstia, ni la humilitat, ni la tolerància. Fa quatre anys, en una entrevista molt comentada, recriminava al candidat socialista a la presidència de la Generalitat, José Montilla, que no tingués el nivell C de català, que era el requisit exigible a qualsevol persona que volgués treballar a la Generalitat. Ara ens fa saber que deixarà la universitat catalana de manera immediata si l’obliguen a sotmetre’s a un examen de nivell C de català.

L’argument del conegut economista és que un professor ha d’acreditar competència en la matèria que imparteix i no en la llengua en què l’ensenya. Una apreciació, per cert, bastant discutible aquí i arreu del món. En tot cas, Sala i Martín està convençut que obligar a saber català al professorat que vulgui restar entre nosaltres és un entrebanc per assolir l’excel·lència (ell diu ser líder mundial). Hauria de saber, però, que la Universitat de Barcelona, que representa una tercera part del sistema universitari català, ja fa anys que aplica aquesta norma en la contractació del seu professorat i és la que ha incorporat més docents estrangers. El català, encara que sembli mentida, té una cosa en comú amb la resta de llengües: que es pot aprendre.

No coincideixo tot sovint amb les opinions del professor Sala i Martín però em sabria greu que deixés de fer classes a la UPF per un decret que, com sap millor que ningú, a ell no l’afecta per a res. I, sisplau, una mica més d’humilitat i si vol ser funcionari, que de neoliberals la universitat catalana està plena, que passi com tothom per l’examen del nivell C de català.