Vicenç Navarro

Catedràtic de Ciències Polítiques y Polítiques Públiques. Universitat Pompeu Fabra

Hi ha tres dimensions de la propagació de l'epidèmia del Coronavirus (Covid-19) que gairebé no han estat citades als principals mitjans d'informació i que tenen, no obstant això, una enorme importància per poder prevenir i protegir la població del gran mal que aquest tipus de fenòmens estan causant.

Una d'elles és la creixent freqüència d'epidèmies de virus. En un període relativament curt de temps hem estat testimonis de diverses epidèmies, algunes d'elles amb potencial per convertir-se en pandèmies: l’Ebola, la SARS, la MERS i ara el Coronavirus. Aquest creixement en la freqüència ha estat objecte de gran atenció per part d'experts en salut pública, que en part van predir l'epidèmia actual l'any 2018. Segons un d'ells, Peter Daszak, president de la EcoHealth Alliance de Nova York, la causa d'aquest increment és l'augment del contacte dels éssers humans amb animals (tots ells portadors de virus) com a resultat de molts factors, entre els quals s'inclouen, segons Daszak, des de l'agressió ecològica a la natura (amb un increment de l'accés a llocs abans inhòspits) fins a una major mobilitat de persones i animals a nivell mundial. La relació persones-animals és clau, perquè totes aquestes epidèmies són causades per virus l'hàbitat normal dels quals és entre els animals. Totes aquestes epidèmies han començat, doncs, amb virus que viuen en animals i que s'adapten a l'ésser humà. Un altre factor que contribueix a això ha estat l'escàs desenvolupament de les mesures higièniques, tant dels animals com dels éssers humans, cosa que explica que totes aquestes epidèmies s'iniciessin a països en vies de desenvolupament.

La resposta predictible i errònia a l’aparició de les epidèmies

Ara bé, tal com indica el mateix Daszak en el seu article a The New York Times, “Welcome to the age of pandèmies” (28 de febrer del 2020), una de les principals causes del creixement d’aquestes epidèmies ha estat que les societats no estan preparades per fer-los front, com demostra la manera com s'està responent a cadascuna d'aquestes epidèmies. La resposta més comuna és intentar trobar fàrmacs o vacunes que puguin prevenir o curar aquestes malalties, un cop aquestes han aparegut (amb la qual cosa s’assumeix, erròniament, que es poden produir en qüestió de dies). Quan per fi es desenvolupen, l'epidèmia ja s'ha convertit en pandèmia. El que s’hauria de fer és produir aquestes vacunes abans, no després que ja s'hagi propagat la malaltia. Això és el que no succeeix, i aquí està el gran error. La manca de preparació per evitar que l'epidèmia tingui lloc. El que urgeix fer és desenvolupar vacunes contra els possibles virus que ja existeixen a la fauna animal, per estar preparats tan aviat com apareguin els primers casos. Això, juntament amb la necessària millora dels serveis preventius, tant en salut humana com animal, seria un element fonamental per prevenir aquestes epidèmies. Totes elles han començat, com ja he esmentat abans, en animals subjectes a unes condicions escassament higièniques, fet característic dels països en vies de desenvolupament. I, de nou, no és per casualitat que totes aquestes epidèmies comencin en aquests països, els quals pateixen condicions de gran pobresa. Aquestes mesures, juntament amb el desenvolupament de noves vacunes preventives i nous tractaments, podrien acabar amb aquestes epidèmies. En realitat, avui és conegut que només en els ratpenats hi ha aproximadament 50 virus relacionats amb el Coronavirus, alguns dels quals podrien saltar als éssers humans, i aquests continuen sent ignorats.

La part més ignorada i més culpable del que succeeix: la manca de sensibilitat social dels fabricants de fàrmacs i vacunes

La qual cosa toca la tercera dimensió, ignorada en la descripció d’aquestes epidèmies: qui condueix i lidera la recerca farmacèutica i clínica avui al món. Els productors d’aquestes substàncies (vacunes i fàrmacs) són les empreses farmacèutiques, en la seva majoria radicades als països rics, que tenen com a objectiu principal optimitzar els seus beneficis, la qual cosa vol dir que només produeixen vacunes o fàrmacs per a malalties que els són rendibles, segons el criteri del que anomenen “mercats”. I, en general, no s'obtenen grans beneficis de malalties que afecten sectors de la població amb poca capacitat de consum a països pobres. És cert que avui, com estem veient, ningú escapa d’aquestes epidèmies, però per quan arriba el moment en què s'han expandit ja és tard per desenvolupar vacunes o fàrmacs. La previsió no és el punt fort d'aquestes empreses, la rendibilitat de les quals ha de ser immediata per justificar aquestes inversions. La indefensió de la població mundial està basada en el modus operandi de les empreses que controlen la producció d'aquests fàrmacs i vacunes. En realitat, la població hauria de ser conscient que la seva salut i qualitat de vida no poden dependre d'empreses que, per definició, no tenen com a principal objectiu mantenir en bon estat aquesta salut i qualitat de vida, sinó que busquen, abans de res, optimitzar els seus beneficis, característica de l'ordre (o més ben dit, desordre) econòmic internacional, que es reprodueix en els principals blocs econòmics que existeixen avui al món, un “ordre” responsable tant de la crisi climàtica com de les crisis epidèmiques que sovint tenen lloc i que afecten primordialment les classes populars, tant dels països pobres com dels països rics. Així de clar.