Sense descàrregues, sense política

Estem davant d’un canvi molt significatiu en la forma d’entendre el que és internet. La llei Sinde, molt criticada quan es va voler aprovar de manera explícita, se’ns presenta ara camuflada en una llei òmnibus, la Llei d’Economia Sostenible, que és un absolut calaix de sastre. Aquesta manera de fer demostra una total falta de política d’aquest Govern sobre el que representa internet. De fet, la norma ha començat la seva tramitació parlamentària, i la polèmica disposició final segona no sembla que sigui gaire qüestionada en aquesta fase de presentació d’esmenes. La norma preveu la creació d’una comissió, sense els usuaris, que podrà tancar, sense control judicial, les webs que cregui que atempten contra la propietat intel·lectual. Aquesta és la manera que han trobat la SGAE i altres aliats de la ministra per evitar la intervenció judicial, que fins ara no els ha estat favorable.

Les entitats i els activistes que treballen buscant altres formats en els nous paràmetres d’internet van aprovar un manifest a favor dels drets a la xarxa en què diuen: “Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques promogudes per sectors que pretenen perpetuar models obsolets de negoci i impossibilitar que el saber humà segueixi sent lliure”. La creació i internet han de ser lliures, i lliures no vol dir gratis. Però tampoc sotmesos als monopolis que només afavoreixin a qui no està disposat a canviar. Cal avançar cap a una lògica de domini públic que permeti combinar el reconeixement de la creació artística i cultural, sense haver d’acceptar els actuals mecanismes paralitzadors i elitistes. Ens cal seguir tenint una internet lliure i sense interferències.