Simbiosi entre empreses de defensa i l'Estat

Tica Font, Centre Delàs d’Estudis per la Pau

Aquest dimarts dia 10 de març el Comandament d'Operacions Especials (MOE) de l'Exèrcit de terra s'ha reunit amb un nodrit grup d'empreses i alguna universitat per abordar les necessitats que té l'exèrcit de nous equips i capacitats i que les empreses, aprofitant els seus coneixements tecnològics, l'ajudin a produir el que necessiten.

Aquest tipus de reunions o jornades de treball entre diversos departaments militars i empreses de seguretat i defensa són usuals, poden organitzar-se entre 8 o 10 cops a l'any, sense comptar amb les trobades informals en altres esdeveniments com fires, seminaris específics, etc. En el seminari del 10 de març han participat, entre altres empreses, E&Q Engineering, Awepharma, Indra, Star Robotic, Thales, GMV, RFE, Menpro, NVLS, Tecnobit, Grup Iturri, Aitex, Uvision o Everis.

Aquest és un punt clau, les relacions entre corporacions de seguretat i defensa i ministeris com el de Defensa acostumen a ser estretes, als fòrums en els quals es debaten i s'elaboren les doctrines de seguretat es troben els alts funcionaris de l'Estat, directius d'empreses i algunes universitats. Una cop establerts els riscos per la seguretat, en aquests fòrums s'aborden les necessitats de nous instruments i noves armes per combatre aquests riscos i és aquí on les empreses ofereixen els seus serveis al Ministeri de Defensa.

A tall d'exemple l'Estratègia de Seguretat Europea contempla com a risc o amenaça a la seguretat el Canvi Climàtic. Es preveu que el canvi climàtic afectarà la producció d'aliments; en certes zones baixarà la producció, al mateix temps que es produiran episodis de sequeres de molta duració o inundacions. A conseqüència d'això, es produiran moviments migratoris, dins d'un mateix país o cap a països veïns o cap a Europa. Davant d'aquest escenari les empreses de seguretat i defensa treballen juntament amb els governs per dissenyar i elaborar instruments i enginys que utilitzarà l'Estat en la seva política de control de fronteres, les cabines biomètriques dels aeroports, càmeres, escàners o radars per a escenaris marítims o tractament de milions de dades.

En aquests fòrums o trobades de reflexió sobre seguretat i defensa entre empreses i Estat, s'aborden els reptes de futur i les propostes que les corporacions poden oferir a l'Estat per encarar-los. A tenor del nombre de trobades i reunions que es mantenen sí que es pot afirmar que la política de defensa i seguretat és més debatuda i és més participada entre el Ministeri de Defensa i les empreses que en el Parlament i amb els partits polítics. Aquesta simbiosi Empresa-Estat no és una anomalia espanyola, és una relació generalitzada a tot el món occidental. L'Administració pública estableix unes relacions de dependència mútua entre les corporacions de seguretat i defensa i l'Estat. Les corporacions de defensa i seguretat participen en els debats on s'estableixen les amenaces a la seguretat i participen en els debats on s'estableixen els nous enginys o armes necessàries amb les quals s'ha de dotar l'Estat.

Convé recordar que la lleialtat de les corporacions privades és la que mantenen respecte els seus accionistes i que han de satisfer els interessos econòmics corporatius, mentre que l'Estat ha de ser lleial als ciutadans amb l'objectiu de satisfer el bé comú i dins del marc del respecte dels Drets Humans. Si no trenquem aquesta simbiosi entre empreses i Estat, l'espiral doctrina-necessitats-desenvolupoment tecnològic-pressupost sempre anirà a l'alça. És una espiral imparable, ja que les corporacions prenen un rol d'Estat sense perdre de vista el principi de generar beneficis econòmics pels seus accionistes.