Malgrat la desafecció emocional creixent vers Espanya, el president de la Generalitat es comporta com els hidalgos espanyols del Segle d’Or, que seguien fil per randa el lema Sostenella y no enmendalla, amb el qual creien mantenir i refermar el seu honor. En aquest sentit, el compliment d’una promesa electoral ha estat la raó principal esgrimida per Mas per suprimir (bonificar) de manera immediata l’impost de successions, tot i l’arrufada de nas del conseller d’Economia i l’opinió contrària d’alguns membres il·lustres del seu Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement. Així mateix, no ha aclarit el tractament diferenciat respecte de l’impost de donacions, quan –convé recordar-ho– anaven en el mateix paquet del programa electoral. Per què, doncs, la no supressió de l’impost de donacions, de manera immediata, no suposa una minva de la credibilitat i de la confiança en el Govern i l’impost de successions sí?

Confuci ens alliçona que equivocar-nos no és el pitjor que ens pot passar, sinó mantenir-nos en l’error, sobretot si som sabedors que es tracta d’una equivocació. La persistència en l’error és l’origen del dogmatisme, i el president de la Generalitat s’ha deixat endur en aquest tema, si més no, per l’ètica de les (seves) conviccions (liberals) i no per l’ètica de la responsabilitat que s’espera d’un governant amb seny i cultura democràtica. Si en la primera legislatura CiU hagués volgut imposar el seu model escolar, avui hi hauria una doble xarxa escolar per raons lingüístiques.

No cal anar gaire lluny, en el temps i en l’espai, per trobar líders polítics i presidents del Govern que canvien d’opinió i esmenen la plana al programa electoral. Aquests dies la cancellera alemanya Angela Merkel ha manifestat sense embuts que, després de Fukushima, l’allargament de la vida operativa de les centrals nuclears alemanyes (una promesa electoral contra la decisió del Govern anterior, socialdemòcrata-verd, que havia previst el tancament progressiu de les centrals nuclears fins al 2022) és una temeritat. Ara, Merkel es fa enrere, tanca set centrals nuclears i aposta per viure sense la fissió de l’àtom.