Trump, els seus modals i la defensa europea

Tica Font, Centre Delàs d'Estudis per la Pau

En aquests dies de celebracions a París, en la commemoració del centenari de la finalització de la I Guerra Mundial, Trump va marcar distància i perfil propi, havia de posar de manifest la seva filosofia d'“Amèrica primer” i res de multilateralisme, res de crear consensos, només perfil propi. Per això mentre que tots els mandataris es van traslladar en autobús, ell de manera ostentosa i discordant ho va fer en el seu vehicle blindat i a més per mostrar més el seu rebuig a qualsevol aparença de multilateralitat, no va assistir a la reunió del Fòrum sobre la Pau, ell de forma voluntària es va aïllar i se'n va anar al cementiri americà de Suresnes on reposen els soldats nord-americans morts durant la Gran Guerra.

Per si no n'hi havia prou amb els gestos, el president nord-americà ho va complementar amb declaracions que no tenen desaprofitament "La nostra obligació és preservar la civilització que van defensar i protegir la pau per a la qual tan noblement van donar les seves vides fa un segle per assegurar-la". És evident que Trump està disposat fins i tot a la guerra per defensar els interessos nord-americans, per defensar la posició de primera potència mundial. El menyspreu cap a la resta de líders mundials presents a Paris el va mostrar afirmant: “Hem passat dos dies fantàstics a França, i aquest ha estat sense cap dubte el millor moment del viatge”, va afirmar en el cementiri. Comentari propi de qui està de vacances o turisme i sense manifestar cap respecte per la resta de líders mundials presents a París.

Els comentaris de Trump, en aquests dies de commemoració del final de la I Guerra Mundial, podríem qualificar-los com els del “gos de l'hortolà, que ni menja ni deixa menjar”. Va plantar als altres mandataris presents a Paris i els seus modals es van posar de manifest des de la seva arribada als esdeveniments, buscant la confrontació amb l'amfitrió dels mateixos. Macron va aprofitar la cita a la seva ciutat per fer declaracions a favor d'“una Europa sobirana”, dotada d'“un veritable exèrcit europeu”, que permetria una menor dependència dels Estats Units EUA) per establir la seva pròpia política de defensa. Com és habitual, Trump va reaccionar amb una piulada incendiària, afirmant que aquestes declaracions eren un insult. “El president francès Macron acaba de proposar que Europa construeixi el seu propi exèrcit per protegir-se a si mateixa dels EUA, la Xina i Rússia. Molt insultant, però potser Europa hauria de pagar primer la seva part equitativa de l'OTAN, que els EUA subvencionen enormement!”, va escriure. Trump sembla cabrejar-se pel fet que Europa no faci el que ell vol. El president nord-americà ha manifestat en diverses ocasions que militarment l'OTAN no està entre les seves prioritats i demana als europeus que incrementin les despeses de defensa a l'OTAN, que comprin més armament, que comprin armes a les empreses americanes, evidentment.

Els governs dels països de la UE ja han acceptat incrementar les despeses de defensa, ja s'han compromès a aportar més fons a l'OTAN i ja han acceptat la compra d'armament nou. Els nous pressupostos de la UE ja contemplen subvencions a la indústria militar europea i incentius als governs per l'actualització de les armes dels exèrcits nacionals.

França vol anar més lluny, tradicionalment ha promogut la idea d'una defensa europea autònoma dels Estats Units i de l'OTAN, però el Regne Unit sempre s'ha manifestat contrari a aquesta posició. Aquesta divisió ha deixat en mans dels Estats Units i de l'OTAN, la definició de les polítiques de seguretat i defensa. Amb el Brexit i amb Trump, per Macron és el moment d'apostar per construir una defensa comuna, independent dels Estats Units, i d'impulsar el desenvolupament de la seva indústria de defensa. Són decisions que semblen irritar Washington, ja que afectarà a les seves vendes de material militar als europeus. Les empreses de defensa del Regne Unit i dels Estats Units no tindrien accés als nous fons europeus de defensa.

La UE ha engegat el Pla d'Acció Europeu de la Defensa, la qual cosa representa tenir un instrument financer per potenciar les capacitats militars de la UE i equiparar-se a altres potències militars com els Estats Units, la Xina o Rússia. L'objectiu és dotar-se de majors instruments i potencialitats de dissuasió enfortint la capacitat d'acció militar. Queda per veure si finalment la UE a més de potència econòmica mundial es convertirà en potència militar mundial. França vol liderar aquest procés, però Alemanya mai s'ha involucrat a fons en aquesta aspiració i els països de l'Est europeu confien més en la força militar nord-americana i en l'OTAN que en els seus socis de la UE. Però Trump no vol que es vagi tan lluny com pretén Macron. Només vol rebaixar les seves aportacions econòmiques i militars a l'OTAN i que els europeus comprin més armes als Estats Units.