Trump, guerra secreta al Iemen

Tica Font. Centre d'Estudis per la Pau JM Delàs

Trump està considerant revocar la política de transparència de l'era d'Obama que buscava que les operacions antiterroristes fossin més transparents, emetent un informe anual sobre les operacions aèries convencionals o amb drones al Iemen, Somàlia o Afganistan, atacs dirigits contra persones sospitoses de dur a terme una activitat terrorista. L'administració Trump no només ha deixat d'informar d'aquestes operacions sinó que les està incrementant en nombre.

A diferència d'Obama, Trump ha delegat la guerra contra el terrorisme en els seus generals, els ha cedit el poder per prendre les decisions de dur a terme atacs en aquests tres països. Segons Trump, cedir aquest poder és la manera de tenir més èxit en la política antiterrorista, però també suposa una coartada per esquivar la responsabilitat que comporta prendre aquestes decisions.

Durant el mandat d'Obama i en resposta a les pressions d'organitzacions civils sobre la responsabilitat i els danys a civils per l'ús de míssils des de drones en la lluita contra el terrorisme, Obama va emetre una Ordre Executiva el 2016 que instava a l'administració a fer públic un informe anual sobre les operacions dutes a terme i les baixes associades a les mateixes.

Aquest mes de maig, l'administració Trump hauria d'haver presentat aquest informe, recollint les operacions dutes a terme i el nombre de víctimes civils ocasionades durant el seu mandat, però el representant del Consell de Seguretat Nacional ha dit que aquesta Ordre Executiva està sent revisada i que pot ser rescindida.

Aquest canvi de política cap a la restricció informativa o, millor dit, l'augment del secretisme, coincideix amb un augment espectacular dels atacs selectius al Iemen, Paquistan o Somàlia. En el primer any de mandat Trump, segons el Consell de Seguretat Nacional, s'han llançat 161 atacs al Iemen i Somàlia, més del triple dels realitzats en l'últim any Obama, i que no hi ha un increment en el nombre de víctimes civils, en comparativa amb l'últim any.

Hina Shamsi, directora del Projecte de Seguretat Nacional de la Unió nord-americana de Llibertats Civils, va qualificar la nova pràctica de "profundament inquietant". La falta de transparència és utilitzada per ocultar el nombre d'operacions, el cost d'aquestes operacions, les conseqüències de l'ús de la força letal i el nombre de civils que de manera errònia han sofert les conseqüències d'aquestes operacions.

S'oculta a polítics, a ciutadans o a públic en general aquesta informació, la qual cosa comporta tenir una imatge imprecisa de la guerra a Iemen, Afganistan o Somàlia, provoca un augment de la impunitat, mentre que Trump o el Pentàgon no rendeixen comptes i evadeixen responsabilitats.

Incrementar el secret impedeix dur a terme una supervisió efectiva de control sobre l'executiu per part del Congrés nord-americà.

El secretisme sobre els costos i les conseqüències de la política d'assassinar amb drones per part de Trump, impedeix el rendiment de comptes i una supervisió pública per les morts injustes. Les víctimes d'accions letals mereixen tenir justícia i reparació pels danys soferts, igual que la població nord-americana mereix saber i poder opinar sobre els assassinats secrets que en el seu nom comet l'administració de Trump.