DÍA DE LA HISPANIDAD 12 d'octubre: de l'unionisme ''de diumenge'' a la por d'Hogar Social

Fa uns dies que al meu barri les banderes espanyoles han aparegut com bolets que desafien la gravetat, penjant de façanes que abans estaven gairebé buides o amb algunes estelades, a les que ja no hi parava atenció.

Aturo a treis noies i parlo amb una d'elles, la Judit:

Continuo pujant i parlo amb una senyora vestida de diumenge, amb una petita rojigualda de plàstic a la mà:

Manifestació a Barcelona per reivindicar l'espanyolitat de Catalunya / EFE

La resta de gent camina xerrant, molts d'ells vestits amb polo, camisa o vestit. Però la varietat és general: hi ha des de gent amb estètica neo-hippie, passant per pijos de manual -sembla que torna el polo amb jersei lligat al coll- i famílies de classe mitjana vestides de Zara i H&M.

La cua sinistra

Però si pujo encara més, les àvies de diumenge, les families de supermans o els pijos de polo blau donen pas als caps rapats, les samarretes amb creus gamades i els músculs tensos i tenebrosos. Entre la primera part de la mani i aquesta cua es crea un semi-buit de gent, donant a entendre que la manifestació està unida però no tant. Veig un grup de skinheads amb una pancarta que posa ''Generación Identitaria''. Passa un home pel meu costat i diu a la seva parella en veu baixa: ''Siempre nos tiene que venir algún imbécil, identitarios…''. Però a banda d'aquest senyor, ningú critica ni aixeca la veu contra l'extrema dreta. No hi ha ningú que els assenyali, ni els intenti fer fora. Saben que fan por, i tenen els bíceps preparats per esclafar qualsevol dissidència. Abans portaven camises blaves, ara tatuatges i samarretes arrapades.

En aquest mateix segment final, els militants de Plataforma per Catalunya han aixecat una gran pancarta. Onegen la bandera de la Creu de Borgonya i la del Sagrat Cor -utilitzada per l'extrema dreta en les seves manifestacions-, i hi ha gent amb la típica boina dels carlins o de la Legión. Sonen tambors militars, i una altra pancarta apareix: ''NO PARAR HASTA CONQUISTAR''. Totes les O de la frase tenen un objectiu de franctirador a dintre. M'arriba olor a porro i veig alguns d'ells amb llaunes de cerveses a la mà.

¡¡¡España es irrevocable!!!

Arribo a Plaça Catalunya, on milers de persones criden davant la gran pantalla que hi ha situada al mig. Comencen els discursos de la gent, però abans de tot el presentador diu que ''rechazamos explícitamente todas las organizaciones que no respetan los derechos democráticos''. No concreta quines. Els ponents comencen les arengues, entre crits de ''¡TV3 manipuladora!'' i ''¡Puigdemont se ha cagao!''. El que desperta més fervor (segurament perquè crida com si se li escapés el cor), és l'empresari Josep Bou, que quan parla d'Espanya sembla que parli de la seva nòvia: