Cargando...

Un 20-S reactiu: de la defensa de l'1-O a la defensa de l'alliberament dels presos

Milers de persones s'apleguen a la seu del Departament d'Economia per reivindicar les mobilitzacions populars d'ara fa un any i demanar l'alliberament dels presos i el retorn dels exiliats. Els anticapitalistes també posen al mapa de les concentracions la seva seu, que va ser objectiu de la Policia Nacional durant els escorcolls d'aquella jornada.

Publicidad

Manifestació organitzada per l'ANC i Òmnium Cultural a Barcelona, un any després de la moviltizació davant la seu de la conselleria d'Economia, que va motivar posteriorment l'empresonament de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, i en què hi participa el president de la Generalitat, Quim Torra. EFE/Quique García

barcelona, Actualizado:

Aquest dijous tot just ha fet un any que l'escalada repressiva contra l'independentisme arribava fins a la penúltima pantalla; una repressió que es mantindria ferma durant tota la tardor i que deixaria presos, exiliats i un miler de represaliats. A partir d'aquell 20-S, gran part de la societat catalana va viure per primer cop la urgència militant de defensar gaire bé cada dia al carrer el referèndum de l'1 d'octubre i les seves conseqüències polítiques i judicials. El record de l'excepcionalitat, entre la ràbia i la nostàlgia, ha tornat a treure milers de persones al carrer per reivindicar la massiva i espontània mobilització d'aquell dia.

Publicidad

A les portes de la seu de la CUP, els anticapitalistes han organitzat activitats des del matí. Referencialitat obligada, després que el partit visqués el setge de la Policia Nacional, que va voler practicar un escorcoll sense ordre judicial. Moments d'alta tensió davant la imposició policial que els diputats i exdiputats cupaires van dirigir per mantenir una resposta ciutadana sòlida però pacífica, agafant d'imprevist al cos de seguretat estatal.

Click to enlarge
A fallback.

La cruïlla d'Economia torna a omplir-se

Fidels a les convocatòries de les dues entitats, Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana, milers d'independentistes s'han aplegat a la cruïlla de Gran Via amb Rambla de Catalunya, davant un escenari muntat per l’ocasió i al costat del punt de màxima atenció el passat 20-S, la seu del Departament d'Economia. Si l’espontaneïtat va aconseguir aplegar l’any passat a tanta gent per defensar les institucions catalanes, aquest cop la previsió de la convocatòria ha satisfet sobradament les xifres del 2017. Les fotografies aèries deixaran estampes semblants emmarcades en dos contextos molt diferents.

Aquest cop, la mobilització es clou escasses dues hores després de la convocatòria, lluny de les més de 12h de concentració del passat 20-S. L’acte el tanca el cantant del grup La Pegatina, Adrià Salas, amb una versió de la cançó La Flama, originària d’Obrint Pas. El poc quòrum entre el públic, que majoritàriament no se sap la lletra, denota una distància generacional o política, qui sap. Pocs minuts després, esclata un cant d'Els Segadors entre els manifestants, que no permetran que l'organització els torci uns mínims de protocol. El primer acte d’homenatge al batec de l’1 d’octubre ha acabat amb normalitat. Encara és d’hora per resoldre si la ciutadania estarà disposada, un any més, a mantenir el voltatge polític que la maquinària estatal ha imposat a Catalunya.

Publicidad