ACPV activa una campanya pels drets lingüístics per apoderar els valencianoparlants

Erradicar la manca de conscienciació dels valencianoparlants, dinamitar la desemparança assumida davant les constants discriminacions i passar decididament a l’acció. El propòsit final: deixar de ser valencianocallant per convertir-se en un valencianoparlant de ple dret. Això és el que persegueix la campanya “Tenim Drets”, el nou instrument amb què Acció Cultural del País Valencià (ACPV) engresca la societat valenciana a denunciar els casos de vulneració dels drets lingüístics que patim davant diferents administracions d’una forma efectiva.

Els dos lingüistes encarregats de perfilar la campanya assenyalen que el marc legal actual és molt limitat però, alhora, reconeixen que sovint s’aprofiten poc els drets i les possibilitats que tenim reconeguts. Per això, advoquen per exigir els drets actuals com a únic camí per eixamplar-los i canviar-los. Per la seua banda, Toni Gisbert, secretari d’ACPV, sosté que la campanya s’incardina en un context de qüestionaments dels drets elementals a Europa i creu necessari fer propostes concretes, útils i en positiu dins el context legal existent per garantir avenços quantificables.

Potestat sancionadora

L’altre dels deures pendents que es pretén recollir en la futura legislació és el desplegament de sancions per les actituds discriminatòries cap a la llengua pròpia. De fet, des d’ACPV recorden que l’actual Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), aprovada el 1983, passa de puntetes sobre aquesta qüestió, cosa que impossibilita parlar de garanties dels drets dels valencianoparlants. Una mancança que els lingüistes corregeixen en el text proposat per a la futura llei, que s’inspira en les sancions dels comportaments lgtbifòbics recollits a la legislació valenciana actual.

Les forces de seguretat de l’Estat, al capdavant

“Por mis cojones, que te llamas Francisco Javier”, “Açò no és Catalunya”, “¡Háblame en español!”, “Solo quiere dilatar el procedimiento”, “Estamos en España”, “No estamos obligados a saber catalán; solo castellano”, “¡En cristiano!”. Són algunes de les fórmules resoltes per les administracions públiques de l’Estat espanyol cap a ciutadans catalanoparlants d’arreu del domini lingüístic. Totes elles són reals i, juntament amb altres molts casos, formen part de l’informe de discriminacions lingüístiques corresponent a l’any 2018 publicat per Plataforma per la Llengua. L’ONG del català denuncia que els casos de discriminació i vexació dels catalanoparlants es relativitzen com a “excepcions” i “casos aïllats”, o bé es neguen directament.

En un report complementari de la mateixa organització no governamental, es comptabilitzen un total de 570 queixes per motius lingüístics registrades durant 2018, la majoria d’elles a Catalunya. Tal com explica Plataforma per la Llengua, aquesta xifra suposa un augment del 32,2% respecte del 2017, quan es van rebre 431 queixes, i és la més elevada des de l’any 2013, superant, per primera vegada, les 500 queixes. L’increment, assenyalen, va de la mà d’un augment constant de les reclamacions dirigides al sector públic, que han passat de representar el 19,2% l’any 2013 al 37% l’any 2018.