Ada Colau: "La legislació estatal del PP ha incentivat l'especulació"

Les ciutats prenen el protagonisme del nou segle i es van consolidant a poc a poc com a llar de la gran majoria de la població mundial i com a principal distribuïdor de serveis bàsics. Carn de conflicte social, la ciutat també s'erigeix com un terreny a colonitzar per l'especulació d'entitats transnacionals, encarregades de diversificar les seves fonts d'extracció per tot el globus, passant per sobre de tota frontera en un context de desregulació que fa dècades que dura. La globalització posa en el focus els grans nuclis urbans, i aquests sobreviuen entre la deriva centralitzadora dels estats-nació, la falta de pressupost i la cultura econòmica de l'acumulació.

Aquest dissabte, el Museu d'Art Contemporani de Barcelona ha assegut Saskia Sassen a parlar amb l'alcaldessa de la capital catalana, Ada Colau, sobre gentrificació i la seva resposta des del municipalisme. El final de la legislatura d'un dels governs del canvi a l'Estat espanyol s'apropa. Diversos consistoris de gran calibre com Madrid, Cadis, Badalona o la mateixa Barcelona van omplir-se d'anhels per reivindicar la ciutat com un actor polític de gran rellevància. Tres anys després d'aquell 2015, Colau posa llum en les conquestes socials aconseguides i en el gran esforç que han suposat, però també respira frustració; la legislació espanyola i les directrius europees han estat un cop de realitat dur per al govern municipal.

El negoci dels edificis buits

"Si ens posem imaginàriament en mig de Manhattan, veiem els edificis alts, luxosos, de bona qualitat... I buits. Segur que algú diria 'ui, a aquests inversors els hi ha anat malament la cosa...'. Doncs no, no els hi ha anat malament", explica Sassen. L'acadèmica sosté que aquestes inversions ja no depenen de l'ús dels edificis, sinó de la mateixa tinença. La propietat d'un edifici té un valor per si mateix com a element material i permet que un altre inversor no el posseeixi. Farts de la mercaderia de valors derivats, després de la crisi del 2008, de les subprimes, dels actius derivats, els grans inversors ara van darrere d'un de segur; un element acumulable que sigui quantificable per la seva "materialitat". "Per als inversos ja no es tracta d'edificis, ni de casetes, és un camp de materialitats", insisteix la sociòloga. Aquesta dinàmica d'acumulació queda fora dels interessos més elementals de la ciutadania, que fa anys que pateix la més que coneguda gentrificació.

Un dels grans perills d'aquests processos és la invisibilitat dels seus precursors, diu Sassen: "A les ciutats, ara s'està instal·lant el sector d'intermediaris, amb treballadors d'alt nivell que necessiten ubicar-se" als centres urbans. La sociòloga explica que la diferència entre aquest sector i l'antic moviment econòmic a les ciutats és que no genera interacció amb la ciutadania, perquè no li cal: "Cada empresa d'inversors necessita només 25 hores de treball d'aquesta gent", explica. No hi ha treball per als veïns i veïnes, només falsa aparença de "riquesa" i un procés d'extracció del més bàsic per la vida als nuclis urbans, com és l'habitatge, argumenta Sassen.

Ciutats i poder en disputa

Aquest interès per "conquesta del territori urbà", com l'anomena Sassen, planteja un repte democràtic de gran tonada: quin poder polític haurien de gestionar les ciutats? Per a Colau, si l'anterior segle va ser "el segle dels estats-nació", aquest és "el segle de les ciutats", però això no s'està materialitzant en un desplaçament en el centre de decisions cap als nuclis urbans. "Les ciutats són llocs de mera gestió des d'un concepte antic quan en realitat són actors bàsics i molt més àgils", defensa.

Però per Colau, les relacions entre el cas barceloní i el Govern central no són fruit de faltes d'entesa: "El govern del Partit Popular ha legislat per desregular. La legislació estatal del PP ha incentivat l'especulació. Ara els inversors globals paguen zero impostos per venir a comprar a la ciutat", diu. L'alcaldessa denuncia que el Govern de l'Estat no només no ha atès les necessitats de Barcelona, sinó que les ha agreujat: "Ara tenim una altra onada especulativa a la ciutat: la bombolla dels lloguers. La legislació del PP ens ha fet arribar al punt d'inestabilitat total: en tres anys et poden fer fora o et poden multiplicar la mensualitat per 10".