Público
Público

Agafa força el moviment per acabar amb els privilegis fiscals de l'Església

Els ajuntaments de València i Barcelona són els últims que plantegen la necessitat de cobrar l'IBI i altres impostos als immobles de l'Església destinats a activitats econòmiques amb ànim de lucre, que de moment gaudeixen d'exempcions tributàries gràcies a normatives estatals

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Les exempcions com la de l'IBI representen uns ajuts de prop de 900 milions anuals per a l'Església, segons dades de la Fundació Ferrer i Guàrdia

Els ajuntaments de Barcelona i València són els últims que s'han sumat al corrent de fons municipal per aconseguir que s'acabi l'exempció d'impostos que tenen els edificis de les entitats religioses. Gràcies al concordat signat el 1979 entre l'Estat espanyol i la Santa Seu, tots els immobles propietat de l'Església catòlica no han de pagar l'impost sobre béns immobles (IBI), entre d'altres tributs, a l'administració local. El privilegi va blindar-se amb la Llei de mecenatge aprovada el 2002, durant la majoria absoluta del PP d'Aznar, i va estendre's també a la resta de confessions religioses. Els darrers anys, sobretot en el període més dur de la crisi econòmica i de caiguda de la recaptació fiscal, moviments i partits d'esquerres van plantejar la necessitat de liquidar aquests privilegis sense sortir-se'n. La demanda ha tornat a agafar força el darrer any, després que l'estiu de 2017 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) considerés que algunes d'aquestes exempcions a l'Església podrien ser "ajudes estatals prohibides". Des d'aleshores, diversos ajuntaments han engegat processos per poder cobrar l'IBI als edificis de confessions religioses destinats a una activitat econòmica, és a dir, que no són ni centres de cultes ni locals d'activitats benèfiques o socials sense ànim de lucre.

En el cas de Barcelona, fa poc més de 10 dies, el gerent de Presidència i Economia del consistori, Jordi Ayala, va afirmar que estudiaven "si s'ha produït una possible vulneració de la lliure competència amb determinades exempcions fiscals" a l'Església. A banda de l'IBI, l'eximent tributari també afecta impostos sobre construccions i plusvàlues. A l'agost, l'Ajuntament de València va anunciar la intenció de cobrar l'IBI, l'impost d'activitats econòmiques (IAE) i el de construccions i obres (ICIO) als immobles de l'Església on s'hi fan activitats amb una finalitat lucrativa, com ara hospitals, universitats o centres privats. Segons els càlculs del consistori, la mesura podria permetre recaptar uns dos milions d'euros anuals. Dies després, l'Ajuntament, que encapçala Joan Ribó (Compromís), va aprovar una moció per reclamar a les Corts espanyoles i al govern de Pedro Sánchez una "reforma urgent i en profunditat" de la Llei de mecenatge per "garantir l'equitat fiscal distributiva per damunt de qualsevol privilegi" i, per tant, poder cobrar impostos a "negocis lucratius de l'Església catòlica i altres confessions religioses.

Un any abans, just després de la sentència del TJUE, l'Ajuntament de Badalona, aleshores governat per l'aliança entre Guanyem Badalona en Comú, ERC i ICV-EUiA, va anunciar que iniciaria els tràmits per "deixar de bonificar l'IBI dels edificis que són propietat de l'Església i que s'utilitzen per realitzar activitats econòmiques". En total, l'Església catòlica, i en menor mesura altres confessions, s'estalvien anualment uns 350.000 euros en tributs municipals, dels quals el 65% prové d'immobles destinats a l'ensenyament privat. És en casos com aquests que el govern veia la possibilitat de considerar l'exempció una ajuda irregular, que a la ciutat de Badalona afectaria 17 edificis. A la mateixa època, l'Ajuntament de Terrassa va aprovar una moció, presentada per la CUP, també per deixar de bonificar fiscalment propietats d'aquest tipus de l'Església. En ambdós casos, però, la decisió no s'ha pogut implementar perquè no s'han modificat les normatives estatals que regulen les hisendes locals i, per tant, els governs locals no tenen la capacitat d'eliminar les exempcions.

Ajudes de 900 milions anuals

Tot i que les quantitats a nivell municipal puguin semblar poc importants, al conjunt de l'Estat l'Església catòlica s'estalvia impostos per valor de centenars de milions d'euros. El 2012, la Fundació Ferrer i Guàrdia, que depèn del Moviment Laic i Progressista, va presentar un estudi que estimava les ajudes fiscals a l'Església en uns 900 milions anuals. Tot i que l'opacitat impedeix tenir-ne una xifra exacte, diverses fonts quantifiquen en 100.000 les propietats immobiliàries de l'Església catòlica a l'Estat espanyol, moltes de les quals no es destinen a centres de culte ni a activitats socials o de beneficiència sense ànim de lucre. No es pot obviar que gestiona molts centres educatius o hospitals privats.

El mateix 2012, Esquerra Unida va demanar al Congrés acabar amb aquests privilegis, una petició que no va prosperar. Curiosament, a la mateixa època el PSOE va iniciar una campanya arreu de l'Estat en el mateix sentit, encara que durant la presidència de Zapatero (2004-2011) no s'havia atrevit a modificar les normatives estatals que els permeten. Els darrers anys en nombrosos municipis catalans s'han aprovat o impulsat mocions en la mateixa línia, moltes impulsades per la CUP i amb el lema "Que tot Déu pagui l'IBI". En qualsevol cas, els propers mesos es comprovarà si el govern de Pedro Sánchez decideix acabar un anacronisme impropi d'un estat aconfessional o manté un privilegi que, a la pràctica, afavoreix fonamentalment els negocis de l'Església catòlica.