Público
Público
ENTREVISTA A ANNA ROMAGOSA

"És agraït acompanyar els pacients al llarg de la seva vida"

Metge de família i comunitària al CAP Raval Nord des que hi va fer l’especialitat, i que ara dirigeix, ha estat un dels rostres visibles de la lluita per la Capella de la Misericòrdia

Anna Romagosa, metge de família i comunitària al CAP Raval Nord.
Anna Romagosa, metge de família i comunitària al CAP Raval Nord. Montse Giralt

JOANA COSTA

Filla d’infermera, Anna Romagosa sempre ha tingut molt ambient sanitari a casa seva. Confessa que li agradava molt acompanyar la seva mare a la consulta a treballar, per l’ambient que hi havia. La gent, en general, en sortia molt agraïda, assegura. I allò, a més, li generava la sensació de poder ajudar la gent.

Com viu la seva especialitat dia a dia?

És molt complicada, perquè has de saber una mica de tot i alhora treballes amb moltes incerteses, però és molt agraït acompanyar els pacients al llarg de la seva vida. Tinc pacients que van començar a venir als 15 anys i ara s’han casat i tenen fills, i altres que s’han jubilat.

Què la va enganxar del Raval? 

Tot una mica. La població, moltíssim, i l’ambient també, tant de l’equip com del barri. 

Com és la gestió de la pandèmia des del barri?

Una mica caòtica, sobretot al principi, amb canvis de protocol continus. I és molt difícil arribar a l’equilibri entre la presencialitat i la no presencialitat. 

Què la va cridar a la lluita pel CAP Raval Nord?

Veia molt injust que tinguéssim un centre tan destartalat, que no complís les condicions mínimes i on no hi cabíem. Ara, amb la pandèmia, encara més. Hem de fer croquis per cabre-hi tots. Havíem de fer alguna cosa per no seguir en aquella situació in aeternum

Com va veure la tancada?

Jo crec que va ser un punt d’inflexió. Si no l’haguessin ocupat, no sé si se’ns haurien pres tan seriosament.

Per què defensava que calia instal·lar el CAP a la Misericòrdia?

No hi havia cap altra opció. Les opcions que ens donaven no eren realistes. On es podia posar un CAP mínimament en condicions era allà. 

Es va contraposar cultura i salut?

No era real. A algú li va interessar que sortís al diari. Hi havia un enfrontament entre dues necessitats: la de tenir un centre digne, i la necessitat d’ampliació del Macba, que pot ser molt discutible, però tenen tot el dret a demanar-la.

Quin ha estat el paper del Govern municipal en tot el procés?

Sense el Govern actual no tindríem el CAP a la Misericòrdia, però alhora crec que al final s’han buscat solucions que complaguin les dues parts en detriment del barri. Se li ha donat una solució al Macba que és ocupar una part d’una plaça en un barri on els espais públics són pocs i preuats. 

Heu quedat contents?

Necessitàvem el CAP a la Misericòrdia i és una solució, però per al barri no sé si és la millor. 

Manquen espais veïnals?

Falten espais de lleure, places i zones verdes. S’hauria d’apostar més per treure la densitat edificada. La qualitat de vida millora amb les zones verdes. 

Quines són les necessitats sanitàries dels veïns?

Bàsicament, les mateixes que als altres barris, però agreujades per la situació socioeconòmica, i amb la peculiaritat que tenim moltíssima migració. També tenim molta població gran.