Público
Público

Agricultura El preu de l'oli d'oliva cau a mínims històrics al camp i es dispara al súper

La pressió de distribuïdors i cadenes de venda força als agricultors a vendre el litre de verge extra per un euro menys del que costa produir-lo mentre a les botigues arriba a triplicar-se i fins i tot a quintuplicar-se.

Los baixos preus de l'oli al camp estan fent que les olives comencin a quedar-se a les oliveres per falta de rendibilitat. / Pixabay

“L'oli en origen està en els preus més baixos dels últims quaranta anys”, denúncia Juan Luis Ávila, agricultor de Jaén i responsable del sector de l'olivar de l'organització agrària COAG, que qualifica de “brutals” els diferencials que s'estan donant entre la cotització al camp, que és la que arriba al productor, i la dels supermercats, que és la que paga el consumidor.

“Se l'estan portant cru entre cinc grans indústries i les cadenes de distribució”, explica, amb marges de més de tres euros per litre en l'oli d'oliva verge extra de consum massiu. “I no parlem del tomàquet o d'un producte perible, sinó d'un producte que aguanta més d'un any a la prestatgeria sense cap problema”, afegeix

El diferencial entre el camp i la nevera arriba a ser, efectivament, desmesurat, ja que el preu de venda al públic arriba a quintuplicar-se en els lineals de les superfícies comercials, on l'habitual és que no baixi del triple i que, excepte comptades excepcions, les ofertes ‘ganxo’ el dupliquin amb escreix.

“Aquest matí hem venut oli d'oliva verge a 1,85 euros el quilo perquè ja no sabíem què fer”, explica Ávila, la qual cosa deixa el preu del litre en 1,68, ja que l'equivalència és d'1,1 litres per cada mil grams.

Un desmesurat diferencial de preus del camp a la prestatgeria

Mentrestant, l'oli d'oliva verge extra (Aove) de marques potents com Cosur i Jaencoop es venien aquesta setmana a 5,49 i 8,80 el litre a les prestatgeries de DIA, que també oferia la seva marca blanca com a ‘ganxo’ (o no tant) a 3,59. La forquilla anava al Carrefour dels 3,98 de la garrafa de cinc litres de Dcoop als 10,75 de l'esprai d'una cinquena part de la casa. A Amazon oscil·la entre els 4,20 de Sierra de Segura i els 15,99 de la denominació d'origen Baena, i Alcampo ven a 2,78 el de l'Española, a 7,53 l'Oro de Génave i a 15,10 l'ecològic de Núñez de Prado, encara que també el Cosur a 4,74 i 3,94.

Els preus baixos de cada supermercat corresponen als ‘ganxos’ per a atreure clientela i els més elevats als productes d'alta gamma o ‘gurmet’, l'oferta i la demanda dels quals són molt més reduïdes que els dirigits al consumidor mitjà.
En qualsevol cas, tots els informes de seguiment del sector apunten a uns preus inusualment baixos per a l'oli d'oliva en origen.

Així, l'últim Butlletí de Conjuntura Agrària del Govern de l'Aragó indica com en tot just dos anys, entre maig de 2017 i setembre de 2019, pràcticament va caure a la meitat en passar de 3,85 a 1,97 euros el quilo.

Infaoliva, la web de la Federació Espanyola d'Industrials Fabricadors d'Oli d'Oliva, que passa per ser la referència del sector, indica com el quilo d'Aove de la varietat "picual" no ha passat de dos euros en els últims dos mesos en les almàsseres en les quals es molen les olives mentre el "lampante", de pitjor qualitat per la seva major acidesa, ha arribat a caure a 1,65.

I, paral·lelament, monitoratges dels preus en origen i destinació com l'IPOD de COAG recullen una bretxa de marges clarament favorable per als comercialitzadors malgrat elevar les estimacions en origen fins a 60 cèntims en el millor dels casos i recollir un preu mitjà de venda al públic inferior als que es registren aquesta mateixa setmana a les principals cadenes de supermercats.

“És un mercat majorista al qual no accedeix el consumidor”

“El preu de venda al públic de l'oli d'oliva és molt complicat d'analitzar per les fortes oscil·lacions que presenta d'un any a un altre i per tenir la seva pròpia dinàmica d'oferta i demanda”, explica Enrique García, de l'OCU (Organització de Consumidors i Usuaris), que afegeix com a aquestes circumstàncies cal afegir-los altres dos factors: l'ús com a producte ‘ganxo’, amb abaratiments per sota dels nivells de mercat per generar trànsit de clients per a les cadenes de supermercats i la convivència del producte de consum generalitzat amb les gammes ‘gurmet’, que en realitat tenen el seu propi mercat.

Els vaivens dels preus de venda al públic arriben a extrems com els de l'any passat, quan, segons l'Estudi de Preus de Supermercat de l'OCU, va ser el producte amb major caiguda en relació amb l'anterior, fins a un 27,5%, encara que la baixada arribava després de les extraordinàries pujades de 2018.

“L'oli es mou en mercats majoristes als quals no té accés el consumidor, que només veu els seus efectes”, afegeix García, que apunta que, vistes les cotitzacions d'origen, “no seria normal que el preu de venda al públic pugés. Això seria un comportament anòmal del mercat”.

L'oli d'oliva, del qual la versió extra resulta a vegades objecte de frau, és un dels components bàsics de la dieta mediterrània, encara que el seu consum, segons l'Enquesta de Pressupostos Familiars de l'INE (Institut Nacional d'Estadística), va caure dràsticament entre 2007 i 2017 d'11,3 a 8,3 litres per persona a l'any (-26,6%) abans de repuntar 0,6 en 2018.

No obstant això, aquesta reducció de la demanda, que va aconseguir el 6,6% entre 2014 i 2018 en passar de 442,3 milions de litres a 413,3, no va impedir que en aquest mateix període el negoci de la seva venda al detall prosperés a un ritme vertiginós: els diners que les famílies es van gastar per comprar oli d'oliva en aquests anys va augmentar un 30% en créixer la factura en 384 milions d'euros per aconseguir els 1.650.

“Moltes famílies estan en fallida tècnica”

Ávila, per part seva, atribueix les diferències de preu i les baixes cotitzacions en origen a “una situació d'especulació permesa per les administracions” que està fent que en zones d'Andalusia com Jaén, la principal província productora d'olives i d'oli del país, el fruit comenci a quedar-se a l'arbre perquè no surt rendible la seva collita.

“La gent està deixant d'abonar, de podar i de recollir per no poder fer front als costos de producció”, anota, ja que “aquí es paguen 60 euros per una jornada de sis hores i quart, i el que no faràs és anar a perdre diners quan no et surten els comptes”.

Els costos de producció d'un quilo d'oli se situen entre 2,70 i 2,80 euros, amb el que els preus actuals suposen una pèrdua d'entre setanta cèntims i un euro. “Moltes de les 100.000 explotacions familiars de Jaén, on la superfície mitjana és de cinc hectàrees, estan en fallida tècnica”, explica.

“L'any passat el sector va perdre més de mil milions d'euros, perquè la tendència és la mateixa en tot el país”, apunta, al mateix temps que destaca que “a Jaén es tracta d'un monocultiu, no hi ha una altra cosa, s'està parant tot.