Estàs llegint: Alarma verda al Berguedà

Público
Público

Alarma verda al Berguedà

El projecte executiu de la planta incineradora de Cercs ja es troba en mans dels tècnics del Departament de Territori i Sostenibilitat. És l’últim capítol d’una sèrie d’iniciatives que s’han conegut aquests últims mesos i que afecten l’entorn mediambiental del Berguedà. Els veïns han reactivat la lluita perquè es consideren “el pati del darrere” de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Central tèrmica de Cercs. CCMA

En poc més de vint quilòmetres de curs del riu Llobregat –des del seu naixement fins a l’altura de Berga- s’hi engloben la mitja dotzena de projectes que aquests últims mesos s’han presentat de manera més o menys oficial o que fins i tot ja s’han començat a desenvolupar. El denominador comú de pràcticament totes aquestes iniciatives és que s’aprofiten de l’entorn natural de la comarca però el benefici directe no és per a les persones del territori sinó per a empreses desvinculades del Berguedà. A més, són projectes d’un fort impacte mediambiental i això ha fet ressuscitar una entitat com el Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, el GDNB, després d’uns quants lustres sense activitat. L’últim capítol l’ha protagonitzat la incineradora de Cercs: el projecte ja ha entrat al Parlament.

“O som el paradís turístic de l’àrea metropolitana de Barcelona o som un abocador. Sí, ens sentim el pati del darrere”. Ferran Canudas és el president del Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, l’entitat ecologista de referència de la comarca. L’alarma definitiva l’ha encès Ecocercs Energy, el projecte presentat per un empresari manresà i que pretén instal·lar una incineradora de residus industrials a les antigues instal·lacions de la central tèrmica de Cercs.

“Aquí hem viscut la construcció de l’embassament de la Baells, el tancament de les mines, hem sigut la indústria tèxtil de Catalunya, hem patit la central tèrmica... Som el resultat de tot el procés de desindustrialització i ara que per fi ens redefinim i treballem en un turisme responsable i vinculat a la natura, la ramaderia ecològica, la defensa de l’entorn... La incineradora desballestarà tot això!”, assegura Martina Marcet, una de les portaves de la Plataforma Anti Incineradora de Cercs, el moviment contrari a la planta incineradora que va arrencar quan es va fer públic el projecte, a principis del mes d’octubre.

Oposició i trama política

Aquest passat divendres 13 de desembre, els promotors d’Ecocercs Energy van entrar el projecte executiu al registre del Departament de Territori i Sostenibilitat que ara haurà d’avaluar-ne la suficiència i decidir si li dóna llum verda. “Ens hi oposem per qüestions ambientals perquè en un moment d’emergència climàtica es generarà més CO2. Justament al Berguedà, on estem implantant la recollida porta a porta i portaran, molt probablement, residus de tota Europa! La contaminació que generaran les partícules emeses afectaran l’entorn i la salut de les persones, poden provocar problemes de salut hormonals i cancerígens. Però és que a més, ens hi oposem perquè ens sentim l’abocador de l’àrea metropolitana i també per la manca de transparència en tot el procés, se’ns ha amagat la informació i per això demanem una consulta a tots els municipis del Berguedà”, assegura Marcet.

Fins al moment, l’oposició al projecte ha generat un consens gairebé total entre els diferents estaments polítics; la pràctica totalitat dels ajuntaments berguedans, el Consell d’Alcaldes del Berguedà, el Consell Comarcal del Berguedà i de les comarques veïnes del Solsonès, el Bages, Osona i el Moianès, i la Diputació de Barcelona, entre d’altres, han votat en ple en contra del projecte.

El rebuig a la planta incineradora, però, no és total. L’alcalde de Cercs, Jesús Calderer (Demòcrates de Catalunya), n’és el gran avalador i ha manifestat en tot moment que li sembla "una bona iniciativa” i es remet als “estudis externs que hem encarregat a la Universitat Politècnica de Catalunya per assegurar-nos la viabilitat del projecte”. Calderer s’aferra a la inversió de 130 milions d’euros promesa per l’empresa i a la creació de 60 llocs de treball directes per mantenir viva la proposta.

El projecte però, està marcat per la controvèrsia que genera, i no només per l’impacte per a la salut de les persones sinó també per l’opacitat generada durant tot el seu procés i per la trajectòria dels promotors, l’empresa EmSpain Waste&Treatment. El seu administrador és Lluís Basiana, un empresari manresà fortament vinculat a l’antiga Convergència que va ser enginyer del Consell Comarcal del Bages fins que el van acomiadar. Té una llarga activitat empresarial en diversos àmbits, amb vincles a Panamà, i ha estat investigat per la trama del 3%. Està vinculat accionarialment amb l’empresa semipública Gestores de Runes de la Construcció de Catalunya SA, presidida pel Director General de l’Agència Catalana de Residus, Josep Maria Tost. Darrerament, les mobilitzacions dels veïns ja li han aturat d’altres projectes d’abocadors de runam al Bages.

Un context conflictiu

Cercs es troba entre Berga -sis quilòmetres al sud- i el Túnel del Cadí –quinze quilòmetres al nord-, i en aquest espai, ocupat en bona part per l’embassament de la Baells i pel Parc Natural del Cadí Moixeró –entre altres espais naturals-, hi tenen incidència cinc grans projectes amb afectacions mediambientals. “La qüestió de la incineradora només n’és un més”, puntualitza Ferran Canudas, “però n’hi ha d’altres i per això vam reflotar el Grup de Defensa de la Natura quan estàvem de ple en la lluita per l’ampliació de l’estació d’esquí de La Molina fins a Coll de Pal. Vam veure que havien aparegut molts fronts en poc temps. A Coll de Pal no vam aturar el nou tram del telecadira però sí que vam aconseguir generar un debat important a la comarca perquè hi ha molta informació que s’amaga a la ciutadania”.

Ara mateix, i en plena temporada d’esquí, les obres a Coll de Pal estan aturades. S’ha completat l’ampliació del telecadira però encara no s’ha enllestit el nou aparcament per a cotxes ni la construcció de la gran bassa d’aigua que ajudarà a la creació de neu artificial. “És absurd que en un context que la majoria d’estacions d’esquí no són rendibles, s’ampliï La Molina fins a Coll de Pal. I encara més en un moment que amb el canvi climàtic cada vegada hi hagi menys neu”, rebla Canudas.

A banda de l’ampliació de Coll de Pal, el GDNB també alerta del projecte d’un centre d’alt rendiment esportiu a Peguera que afectarà una de les zones naturals més importants que hi ha a la comarca, del desdoblament de la C16 de Berga fins al Túnel del Cadí, del procés de creació de les Vies Blaves al llarg del curs del riu Llobregat i de la candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern 2030 que podria afectar també el Berguedà.

“Hi veiem vasos comunicants entre totes aquestes iniciatives, al final unes acaben justificant les altres. I el més important és que no hi ha cap projecte destinat a la gent del territori. Tots aquests plans tenen afectació mediambiental i, a més, obren la porta a l’especulació urbanística”, afegeix Ferran Canudas. En l’àmbit institucional, el posicionament varia en funció de cada cas tot i que l’oposició més explícita tan sols es concentra, per ara, en la qüestió de la incineradora. El president del Consell Comarcal del Berguedà, Josep Lara (JxCat), ha afirmat que “no va en la línia de la comarca verda que estem projectant des del Consell Comarcal i els ajuntaments de la comarca” mentre que David Font, expresident del Consell Comarcal i actual director de l’Agència Catalana de Turisme, afegeix que “el turisme que ens ve aquí ho fa per gaudir de la natura i l’entorn, i la incineradora no hi lliga gaire”.