Alguns menors subsaharians no acompanyats, condemnats per les proves d'edat

Amadou D. va arribar a Barcelona el març de 2017. No tenia passaport "però semblava un xavalet", explica Albert Parés, advocat i fundador de l'Associació Noves Vies que assisteix els anomenats MENA, els menors no acompanyats. Com que no tenia documentació que acredités que efectivament era menor, la Fiscalia de Barcelona el va sotmetre a les proves òssies d'edat amb les quals va decretar que era major d'edat. Quan el passaport en el que es reconeixia que era menor per fi va arribar, la Fiscalia el va rebutjar, entre altres motius, per no existir conveni entre Espanya i el Senegal sobre l'"eficàcia probatòria dels passaports senegalesos". Noves Vies denuncia que la Fiscalia i la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) estan recorrent sistemàticament a aquesta via per no fer-se càrrec dels menors arribats de països subsaharians.

La llei d'estrangeria disposa que quan un menor arriba a l'Estat espanyol se li realitzaran proves d'edat quan es tracti d'un "estranger la minoria d'edat del qual no pugui ser establerta amb seguretat". Però Noves Vies, la principal associació encarregada de vetllar pels drets dels MENA, denuncia que la fiscalia està practicant aquestes proves en tots els casos de menors subsaharians, tinguin o no document identificatiu. Parès porta anys lluitant per recórrer aquests decrets i assegura que una vegada arriben fins a l'Audiència Provincial, sempre guanya el passaport sobre les proves d'edat. Però en el procés, els menors segueixen creixent i perden els seus drets, a més de patir un calvari burocràtic que agreuja la seva situació de vulnerabilitat com a menors sols i que no parlen l'idioma en la majoria de casos.

La Fiscalia nega que sigui una pràctica sistemàtica

La Fiscalia nega que rebutgi passaports subsaharians de forma sistemàtica. El seu portaveu, José Miguel Company, creu que "els països subsaharians tenen menys capacitat que els del Magrib per fer passaports reals", però assegura que analitzen "cas per cas" la documentació. A més, afegeix que els dubtes sobre els passaports es plantegen només quan els hi traslladen els cossos policials que identifiquen als migrants. "Si la policia no dubte, nosaltres tampoc", rasa.

Les queixes de Parés han arribat fins al Comitè dels Drets del Nen de les Nacions Unides. L'1 de novembre emetia una resposta en la qual establia que "encara que la determinació de l'edat òssia és comuna, no és fiable, afecta la dignitat i la integritat física dels nens". Recordava que el Parlament Europeu va condemnar "el caràcter inadequat i invasiu de les tècniques mèdiques" perquè poden ser "traumàtiques, presenten amplis marges d'error i es practiquen a vegades sense el consentiment del nen".

La DGAIA, sobrepassada

La DGAIA s'ha vist sobrepassada en els últims mesos per l'augment massiu d'arribades de MENA. La secretària d'Infància, Adolescència i Joventut de la Generalitat, Georgina Oliva, nega les acusacions i aclareix que s'atén tots els que arriben i diuen ser menors fins que la Fiscalia digui el contrari, cas en el qual se'ls redirigeix a un altre servei social. Oliva també és crítica amb les proves d'edat, encara que té les mans lligades. "Jo haig de comunicar sempre qui atenc a la Fiscalia i després és la Fiscalia qui em reclama un menor sobre el que tingui dubtes", explica.

Gairebé 3.000 MENA han arribat a Catalunya durant el que portem de 2018. El 2015, van fer-ho 377

"El menor ha d'arribar i ser localitzat, perquè aquí ningú ens avisa" explica Oliva, que critica que Catalunya hagi d'actuar en molts casos com a país d'arribada, quan l'emergència no es produeix a les costes catalanes sinó a les andaluses. La secretària assegura que han rebut fins i tot nens amb sarna i es pregunta com no se'ls va detectar en desembarcar. 2.964 menors no acompanyats han arribat en el que portem de 2018. La xifra és espectacular comparada amb la d'anys anteriors. El 2015 van ser només 377 nens. Avui dia, la DGAIA n'atén 3.033 en el seu sistema de protecció.