JUDICI 1-O Alonso-Cuevillas: "El jutge Marchena perd cada cop més la paciència"

El president de la sala del Suprem que jutja els dirigents polítics i socials que van donar suport a la celebració del referèndum de l'1 d’octubre del 2017, Manuel Marchena, ha passat a restringir progressivament I sense complexos el marge d'actuació dels advocats.

Era previsible que això passés. "Perd cada dia més la paciència, però això ho va deixar clar des del principi, que seria més i més estricte" explica a Públic el catedràtic de Dret Processal Jaume Alonso-Cuevillas. "Talla a tothom. Li preocupa el calendari".

Reflexions sobre la possible condemna

Alguns dels implicats en la causa confien en què cap dels processats pels fets de la tardor del 2017 serà condemnat per rebel·lió, perquè hi ha com a mínim dos dels set magistrats de la Sala que s'hi oposaran radicalment. Així ho han comentat fonts properes als encausats en algun dels recessos del judici. Es refereixen a Luciano Varela i Ana Ferrer, i encara hi ha un tercer al qual se li suposa amb criteri propi suficient com per impedir que es consideri que a Catalunya, durant el dia del referèndum d'autodeterminació de l'1-O, i en temps anterior i posterior, es va cometre un delicte de "rebel·lió". 

La "rebel·lió" es pot castigar amb penes de presó de 25 a 30 anys.  La rebaixa de la qualificació a "conspiració per la rebel·lió" permetria rebaixar així mateix la pena en un grau, de 12 anys i mig a 25; o fins i tot, dos graus, de 6 anys i tres mesos a 12 anys i mig

El catedràtic, que és advocat de Carles Puigdemont, pensa també que si els magistrats "deixessin caure" les acusacions per delictes de malversació perdrien possibilitats de perseguir el president destituït per Mariano Rajoy i la resta de governants exiliats. Per això és possible que el Tribunal tingui en compte les noves valoracions de l'ex-ministre d'Hisenda, Cristobal Montoro, que després d'haver assegurat que la Generalitat no havia destinat ni un euro a l'organització del referèndum ara afirma que potser hi havia algun mecanisme amagat o que la utilització de locals públics podria considerar-se malversació.

Fiscalia poc preparada

En quant a l'actitud als quatre membres de la Fiscalia que intervenen en el judici contra els dirigents independentistes, el jurista assenyala Javier Zaragoza com el més significat, el que hi posa més passió. I recorda la seva procedència. Va ser fiscal de l'Audiència Nacional i dels més bel·ligerants. Ell va ser un dels que es van abonar més a la idea segons la qual tot el sobiranisme basc "era ETA", quan aquesta organització realitzava atemptats.

Aquest fiscal li preguntava sobre si tenia coneixement de les “salves” que havien disparat policies enviats a col·legis electorals com advertència a les persones que participaven en la votació, sobre el llançament d’una tanca per part d’un ciutadà i sobre agents ferits, i Cuixart assenyalava que el que sabia era que una persona havia perdut un ull com a conseqüència de la utilització per part d'agents de policia de pilotes de goma prohibides per la legislació catalana que el dispositiu enviat pel ministeri d'Interior va decidir ignorar.