Público
Público
coronavirus

Amnistia denuncia el "desmantellament" de l'atenció primària a Catalunya i a l'Estat

Assenyala que Espanya ha incomplert durant 12 anys les recomanacions de l'OMS sobre la primària, reduint-ne el pressupost enlloc de situar-lo al 25% considerat òptim. Un any després de l'inici de la pandèmia, alerta que s'ha vulnerat el dret a l'accés a la salut de col·lectius vulnerables i el personal sanitari ha patit "sobrecàrrega i desemparament".

Un gestor covid que treballa en el CAP de Roses en una entrevista amb una sospitosa de tenir el virus. Gerard Vilà | ACN
Un gestor Covid en un CAP en una imatge d'arxiu.

Amnistia Internacional (AI) denuncia en un nou informe que el sistema sanitari a Catalunya i al conunt de l'Estat, i en particular l'atenció primària, està "entre l’abandonament i el desmantellament" per la manca d'inversió i una gestió "sense planificació ni prou recursos". Durant la pandèmia, això ha provocat la "vulneració" del dret a la salut dels pacients no Covid i la "sobrecàrrega" i el "desemparament" del personal sanitari. El document assenyala també que Espanya "ha ignorat" durant 12 anys les recomanacions d'organismes internacionals com l'Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre l'atenció primària, com dedicar-li el 25% del pressupost sanitari. Actualment a Catalunya se li destina tan sols el 15%.

Afirma que la primària ha patit "dues pandèmies", la de la Covid i la de la gestió sanitària

Per tot plegat, l'organització afirma que la primària ha patit "dues pandèmies", la de la Covid i la de la gestió sanitària. L'informe se centra en Catalunya, la Comunitat de Madrid i Castella-La Manxa, però adverteix que aquesta situació es reprodueix en altres territoris. L'entitat insta a les comunitats a "incrementar les plantilles per fer front a l'augment del volum de treball i a la campanya de vacunació" i així apropar-les a les ràtios d'altres països de la Unió Europea. Espanya té 0,77 metges de primària per 1.000 habitants, davant els 2,6 de Portugal, l'1,82 d'Irlanda o l'1,61 de Països Baixos.

Aquesta situació ha provocat "greus conseqüències sobre l'accés al dret a la salut" a Espanya durant la pandèmia, especialment per a les persones més vulnerables, com aquelles amb malalties cròniques, la gent gran, les persones migrades o les que pateixen malalties de salut mental. Aquesta "discriminació indirecta" ha recaigut de forma majoritària en les dones. Tot plegat ha provocat retards en els diagnòstics i l'agreujament de la condició d'alguns pacients, afirmen. L'organització critica que, a més, es tanquessin més de 60 centres i 449 consultoris a Madrid i Catalunya, i que el canvi del model presencial al telefònic s'hagi dut a terme "sense el reforç de mitjans suficients i sense la informació i formació adequada" per a pacients i personal sanitari.

"Cap sistema sanitari podia estar preparat per a una pandèmia d’aquesta magnitud, però l'estem afrontant amb un sistema de salut molt afeblit com a conseqüència de les mesures d'austeritat dels últims anys, especialment pel que fa a l'atenció primària", assenyala Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional Espanya. "La importància de l'atenció primària ha estat més present en els discursos institucionals que en les decisions polítiques: la valoració de la seva capacitat assistencial ha estat absent en el disseny de les mesures de salut pública. Actualment, en plena campanya de vacunació, ens trobem en una situació propera al col·lapse", denuncia Marta Mendiola, responsable de Drets Econòmics, Socials i Culturals de l'organització a l'Estat.

AI alerta també sobre la situació del personal sanitari, que a l'inici de la pandèmia va patir les xifres de contagi més altes d'Europa. A dia d'avui, recorden que 89 professionals han mort i 123.603 s'han contagiat. En aquest sentit, apunten que les dones, que representen el 75% de les persones cuidadores, i el 78% del personal sanitari contagiat han sofert de manera especial l'impacte d'una atenció primària afeblida.