Un any després de la seva fugaç reaparició, Puigdemont segueix sense data pel retorn definitiu

La calor era irrespirable. I la tensió també. Just fa un any, el 8 d'agost del 2024, Catalunya afrontava un ple d'investidura marcat per la incertesa. No pel resultat final, ja que estava confirmat que Salvador Illa es convertiria en el nou president de la Generalitat, sinó per la possible presència al Parlament de Carles Puigdemont, després de gairebé set anys d'exili.

Durant la campanya electoral per a les eleccions del 12 de maig havia promès que tornaria a Catalunya per a la investidura, ja fos com a candidat a la presidència o com a cap de l'oposició. Puigdemont no va arribar a l'hemicicle, però sí que va protagonitzar un fugaç retorn a Barcelona que va acaparar bona part de l'atenció mediàtica i política de la jornada. 12 mesos després, i amb un Tribunal Suprem entestat a no aplicar-li l'amnistia, el seu retorn definitiu a Catalunya segueix sense data segura.

A les 8:55 del matí d'aquell dijous, el carrer Trafalgar de Barcelona s'inundava de periodistes i manifestants. Havia aparegut Puigdemont, acompanyat de Jordi Turull i d'una altra persona que els ajudava en termes de seguretat. En aquell moment, diputats de Junts com Albert Batet o Josep Rius i el president del Parlament, Josep Rull, es posaven davant de l'expresident per protegir-lo i arribar sota l'Arc de Triomf, on l'esperava un escenari des d'on pronunciaria el seu primer discurs a Catalunya des de l'octubre del 2017.

Tres minuts després, ja era a dalt de l'escenari i en la seva intervenció va afirmar que estava preparat "pel que vingués", inclosa la seva possible detenció. Cal recordar que el jutge del Suprem Pablo Llarena, l'instructor de la macrocausa de l'1-O, mantenia l'ordre de detenir-lo si trepitjava territori espanyol. I, segons han explicat diversos testimonis, era una possibilitat que estava sobre la taula.

La sorpresa arribaria poc després. Els fets es van precipitar un cop va acabar el parlament. La megafonia de l'acte va anunciar un passadís humà per "acompanyar el president a la cambra". A primera fila es tornaven a situar líders del partit i l'expresident Artur Mas. Però mentre es preparava aquella acció, un cotxe blanc esperava al costat de l'Arc de Triomf. Allà hi pujaria Puigdemont acompanyat de Turull, teòricament amb l'objectiu d'entrar al parc de la ciutadella per poder arribar al Parlament. En veure que no era possible sense evitar la detenció, a causa del gran desplegament policial, van dirigir-se a un pis franc de la ciutat de Barcelona. Des d'allà sortirien cap a França al vespre d'aquell mateix dia.

De tot això se n'han fet llibres i múltiples tertúlies criticant l'actuació tant dels Mossos d'Esquadra com de l'expresident del Govern. D'una banda, el cos policial de Catalunya quedava en entredit ja que no va aconseguir el seu objectiu, que era portar a terme la detenció per ordre del Tribunal Suprem. D'altra banda, els rivals polítics de Junts criticaven el moviment, emmarcant-lo en una altra "jugada mestra" que no aportava res a nivell polític, sinó només a nivell performatiu.

Tensió entre ERC i Junts

Durant la sessió al Parlament la tensió no va deixar d'existir. En un moment determinat, saltava la notícia que el secretari general de la formació que acompanyava Puigdemont havia estat detingut (Jordi Turull) i Junts demanava la suspensió del ple. Aquella notícia va resultar ser falsa i la Mesa va decidir continuar amb la sessió d'investidura. Va ser un dels dies en què les relacions entre ERC i Junts, ja molt deteriorades, van acabar de trencar-se, ja que els republicans no van defensar en cap moment la posició de l'expresident.

El que va acabar de provocar aquest fet va ser la roda de premsa que l'endemà va fer l'aleshores conseller d'Interior en funcions, Joan Ignasi Elena, qui va afirmar que "ni els Mossos ni ningú estaven preparats pel seu comportament impropi". El sol es va pondre aquell dia d'agost amb Salvador Illa com a president de la Generalitat, gràcies al suport d'ERC i els Comuns i amb Junts en un estat de desorientació visible.

La investidura marcava l'inqüestionable inici d'un nou cicle polític a Catalunya, que deixava enrere l'era del Procés. Alhora, s'obria un altre cop, doncs, la pregunta de "quan podrà tornar el Puigdemont?". Un any després, la resposta continua depenent de l'aplicació de la llei d'amnistia. El retorn real de Carles Puigdemont continua sent una incògnita jurídica i política. La resposta depèn, essencialment, de si el Tribunal Suprem acaba acceptant que l'expresident ha de ser beneficiari de la norma.

Les resistències del Suprem

Un dels punts clau de la norma és la inclusió del delicte de malversació, sempre que no hi hagi hagut enriquiment personal ni per a tercers. És aquí on comença el principal obstacle jurídic per a Puigdemont, que des de l'octubre torna a presidir Junts. El Tribunal Suprem, en particular el jutge instructor Pablo Llarena, considera que l'expresident no pot ser amnistiat perquè entén que els fons públics que es van destinar a l'1-O van tenir com a finalitat afavorir el seu partit i la causa independentista. Segons aquesta interpretació, encara que no hi hagués un benefici econòmic directe, hi hauria hagut un rendiment polític i electoral —un "benefici per a tercers", en paraules del Suprem— que exclouria Puigdemont de l'àmbit de la llei.

L'ordre de detenció estatal contra ell continua vigent. Això significa que, avui per avui, si tornés a trepitjar territori espanyol podria ser detingut immediatament, amb risc d'ingrés preventiu a presó. El seu advocat, Gonzalo Boye, ha presentat un recurs d'empara al Tribunal Constitucional amb l'objectiu que aquest forci al Suprem a aplicar la llei tal com està redactada. El recurs denuncia una vulneració de drets fonamentals, especialment del dret de representació política, en considerar que impedir-li tornar per exercir el seu càrrec de diputat va en contra del principi democràtic.

A més, Boye ha sol·licitat mesures cautelars perquè, mentre es resol el recurs, s'aixequi l'ordre de detenció i Puigdemont pugui tornar sense risc. El Tribunal Constitucional haurà de decidir en les pròximes setmanes si admet a tràmit el recurs i, en cas afirmatiu, si aplica la mesura cautelar. Aquesta última decisió és clau. Si el Constitucional acorda la suspensió de l'ordre de detenció, Puigdemont podria tornar de manera immediata, tot i que el fons del recurs no es resolgui fins al cap d'uns mesos. Si, en canvi, el recurs s'admet però no es concedeix la cautelar, el risc de detenció es manté. I si el recurs es rebutja, Puigdemont quedaria fora de la protecció de la llei i s'esgotarien les vies internes, de manera que només li quedaria recórrer a la justícia europea, en un procés llarg i incert.

Fonts jurídiques apunten que la decisió sobre les mesures provisionals podria arribar a la tardor, mentre que la resolució definitiva del recurs no s'espera fins a finals de 2025 o fins i tot a principis de 2026. Mentrestant, Boye manté que el seu client no s'ha entregat en set anys i que no ho farà ara. Defensa que la llei d'amnistia s'hauria d'aplicar automàticament i que l'actitud del Suprem és una forma de resistència política encoberta. "És un conflicte entre el Suprem i la democràcia", va arribar a dir fa poques setmanes. Tot i això, admet que serà Puigdemont qui decidirà en quin moment considera que hi ha prou garanties per tornar.

En el fons, el cas de Puigdemont no és només un afer penal, sinó una nova batalla pel sentit de l'amnistia, que va més enllà de l'independentisme. Si el Tribunal Constitucional acaba avalant que la malversació sense ànim de lucre entra dins de la norma —com sostenen nombrosos juristes i, fins i tot, algunes instàncies europees—, el retorn podria ser qüestió de setmanes. Si, en canvi, es consolida la tesi restrictiva del Suprem, Puigdemont podria veure's abocat a continuar fora del país indefinidament, tot i tenir llibertat de moviment a la resta dels 26 estats de la UE, una anomalia evident.

Relacionado con este tema

El TJUE encarrila el decisiu periple europeu de l'amnistia, que culminarà entre setembre i novembre

Ferran Espada

De moment, doncs, la imatge de Puigdemont passejant per Barcelona aquell agost del 2024 segueix sent només això: una imatge. Un gest simbòlic i carregat de força, però sense cobertura legal. Perquè, més enllà de la voluntat política i dels gestos, el retorn real de l'expresident del Govern només serà possible si la justícia espanyola accepta que la llei d'amnistia també és per a ell.