El TJUE encarrila el decisiu periple europeu de l'amnistia, que culminarà entre setembre i novembre

La vista celebrada aquest dimarts a la sala gran del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha obert el camí de la deliberació europea respecte a la llei d’amnistia aprovada a l’Estat espanyol per part del Congrés dels Diputats. L’alt tribunal europeu amb seu a Luxemburg inicia d’aquesta manera els treballs per dictaminar si la llei d’amnistia espanyola vulnera la legislació europea com defensen alguns dels tribunals espanyols que fins ara s’han mostrar contraris a aplicar la nova llei, entre ells el Tribunal Suprem. La decisió és important perquè, en cas de decidir que la norma no és contraria al dret europeu, el TJUE podria emetre una sentència decisiva per concloure que dirigents independentistes de la rellevància de Carles Puigdemont o Oriol Junqueras, entre d’altres, són amnistiables, en contra del que fins ara han preconitzat els jutges del Suprem Pablo Llarena i Manuel Marchena.

La vista d’aquest dimarts ha servit, bàsicament, perquè les parts plantegessin les seves posicions en defensa o en contra de la llei d’amnistia. Però el moment clau del procés arribarà amb la sentència definitiva que emeti el TJUE, després que l'Advocat general del TJUE presenti el seu informe. Els recursos sobre els quals la quinzena de jutges europeus han escoltat aquest dimarts els arguments de les parts, i que ara hauran de deliberar, són dos: El presentat pel Tribunal de Comptes (TdC), que té oberta una causa per la presumpta despesa irregular suposadament realitzada per alts càrrecs de la Generalitat per a l'organització del referèndum de l'1 d'octubre de 2017, i sobre les activitats per a la internacionalització del procés. En el cas del TdC hi ha una trentena d’encausats, entre ells els principals líders del procés: Artur Mas, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull, Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig, així com altres alts càrrecs al Govern de l’època.

 La vista d’aquest dimarts ha servit perquè les parts plantegessin les seves posicions en defensa o en contra de la llei d’amnistia  

La segona causa avaluada a Luxemburg aquest dimarts és la relativa a l''Operació Judes' per part de l’Audiència Nacional, que afecta una dotzena d'activistes independentistes acusats de formar part d'una "organització terrorista de caràcter secessionista". La Fiscalia va demanar-ne l'aplicació de l'amnistia però el cas està pendent del pronunciament de la instància judicial europea.

Aquest dimarts s’ha iniciat el procediment d'aquests dos primers casos, i quedaran pendents dos més que el TJUE ja té al calaix a l'espera. Concretament, la consulta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per una causa relativa als dirigents d'ERC Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga. Aquesta és especialment significativa, ja que també tocaria el tema de la malversació. I la quarta consulta sobre l'amnistia pendent del TJUE és un cas de presumpta desobediència per negar-se a retirar un llaç groc a Vilanova i la Geltrú i que es troba al Jutjat Penal número 3 de la capital del Garraf.

 La prejudicial del Suprem, pendent  

D'entrada, la sentència del TJUE podria suposar un revés a les intencions del Tribunal Suprem d’allargar el rebuig a l’aplicació de l’amnistia després de la sentència del TC que fixava la constitucionalitat de la llei. La possibilitat que el Suprem allargui el procés, a l’espera d’una resolució sobre una qüestió prejudicial que l’alt tribunal espanyol podria presentar davant el TJUE, es podria veure frustrada amb la culminació de la deliberació que ha començat aquest dimarts.

 Boye: Hi ha gent que ha vingut [a Luxemburg] a tractar d'europeïtzar un tema que és estrictament local. Crec que el tribunal ho té perfectament clar i cal esperar la sentència  

Segons l’advocat de Carles Puigdemont i d'altres dirigents independentistes, Gonzalo Boye, “la jurisprudència del TJUE impedeix una nova prejudicial del Suprem un cop el TJUE es pronunciï sobre les actuals perquè està establert en aquest tribunal que no s'admetran més prejudicials sobre allò que és clar o allò que el propi tribunal ja ha aclarit”. “No té cap sentit que estiguem un any amb múltiples prejudicials de diverses instàncies jurisdiccionals espanyoles sobre la mateixa llei i que ara, després de la sentència favorable del Constitucional, el Suprem es despengi amb una altra prejudicial davant el TJUE”, afegeix l’advocat.

Un indicatiu que al TJUE hi ha preocupació perquè els arribi una allau de qüestions sobre l'amnistia és que els jutges han demanat explicacions sobre l'opció de plantejar prejudicials a Luxemburg. El vicepresident del tribunal ha manifestat que volia "dissipar" els seus "temors" sobre les vies de consulta de tribunals inferiors espanyols.

 El calendari, entre setembre i novembre  

Les fonts de les defenses consultades fixen un possible calendari i estima que el pròxim pas consistent en la presentació de l'informe de l’Advocat General del TJUE es podria donar a finals del mes d’agost o la primera setmana de setembre. I la sentència arribaria entre la segona quinzena d’octubre o màxim finals de novembre. Amb tot, fonts del Govern espanyol, i també del propi TJUE, apunten que la primera prejudicial, la que s'ha vist aquest dimarts presentada pel Tribunal de Comptes i que afecta la malversació, es podria resoldre al mateix setembre, poques setmanes després de l’informe de l’Advocat General. Però d’entrada, els temps del Tribunal de Luxemburg acostumen a ser més llargs i coincideixen més amb el pronòstics de les defenses dels implicats. Segons les últimes estadístiques del tribunal, la mitjana de resolució és de 17,2 mesos i el cas del TdC es va registrar a finals de juliol del 2024.

El TJUE podria així pronunciar-se sobre la malversació, que suposadament van cometre alguns dels dirigents independentistes, al mes de setembre en resposta al primer dels recursos presentat pel Tribunal de Comptes. Això faria que la posició de l’alt tribunal europeu arribi fins i tot abans que el Tribunal Constitucional resolgui els recursos d’empara de dirigents independentistes com Oriol Junqueras, Carles Puigdemont, Jordi Turul i d’altres, contra la decisió del Tribunal Suprem de rebutjar l’aplicació de l’amnistia, en considerar que amb el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre de 2017 van cometre un delicte de malversació amb enriquiment personal que no seria amnistiable.

Arribi quan arribi, la sentència del TJUE tindrà un impacte polític decisiu, ja que la resolució europea podria forçar al Suprem a aplicar l’amnistia i desencallar la possible tornada del president de Junts, Carles Puigdemont, a Catalunya sense perill de ser detingut, o a la retirada de la inhabilitació del president d’ERC, Oriol Junqueras. Dos components polítics molt rellevants tant a Catalunya, ja que estem parlant del segon i tercer partit després del PSC, i també a l’Estat per la forta incidència dels partits independentistes en la governabilitat de l’Executiu liderat per Pedro Sánchez.

 Optimisme de les defenses dels encausats  

Les defenses dels implicats en el cas del Tribunal de Comptes es mostren optimistes sobre la resolució del Tribunal de Luxemburg després de la vista d'aquest dimarts. Per l'advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, "l'amnistia no és una amenaça per a Europa, sinó una promesa feta llei, aprovada per una majoria parlamentària lliurement elegida, i que té per finalitat pacificar un conflicte, reparar les víctimes i buscar una solució jurídica i democràtica. No esborra delictes, però repara fractures, no dona impunitat ni privilegis, sinó que fa un reconeixement entre parts per reconstruir. L'amnistia no és silenci, sinó diàleg, i totes les parts són aquí". Marc Marsal, advocat d'Oriol Junqueras, també ha insistit en què "s'amnistien fets, no pas persones, produïts en un termini temporal concret, sense canvi de règim, controlat per jutges, aprovat pel Congrés, per partits diferents i sense cap legislador afectat".

Boye fa una valoració esperançada de la sessió d'aquest dimarts: "Hi ha gent que ha vingut [a Luxemburg] a tractar d'europeïtzar un tema que és estrictament local. Crec que el tribunal ho té perfectament clar i cal esperar la sentència". "A Europa sempre ens ha anat bé, i encara més amb els arguments fal·laces que han portat", rebla l'advocat.

 Cara i creu de la Comissió Europea  

Quant a la posició de la Comissió Europea, els arguments han tingut una cara i una creu respecte a la llei d'amnistia, la legalitat de la qual ha defensat l'Advocacia de l'Estat espanyol. La cara és que tant la Comissió Europea com el Govern espanyol han defensat que les despeses vinculades a l’1-O no afecten els interessos financers de la UE. La creu –i en això han discrepat les dues parts- ha vingut en el debat sobre la seguretat jurídica i la “discriminació” de la llei. Carlos Urraca, dels serveis jurídics de la CE, ha qüestionat que la llei respecti els principis de seguretat jurídica i d’igualtat. Tot i admetre que és competència dels tribunals espanyols analitzar-ho, la CE ha dit que “no sembla que la llei d’amnistia respongui a un objectiu d’interès general” perquè “forma part d’un acord d’investidura”.

Relacionado con este tema

El Comitè de Drets Humans de l'ONU demana explicacions a Espanya sobre l'amnistia, el 'Catalangate' i les infiltracions

Públic

La llei d'amnistia està pràcticament vista per a sentència a Europa i, arribi al setembre o unes setmanes més enllà, el primer dictamen sobre les vuit qüestions plantejades pel Tribunal de Comptes ja marcarà clarament un camí jurídic del TJUE en el polèmic tema de la malversació, qüestió puntal en la justificació del Tribunal Suprem per no aplicar l’amnistia a Puigdemont, Turull, Junqueras i d’altres dirigents independentistes.

 La llei d'amnistia està pràcticament vista per a sentència a Europa  

El que decideixi el TJUE té doncs una doble rellevància. Per un costat, pot beneficiar al conjunt d'independentistes encausats que no han estat amnistiats encara, el 40% del total. La majoria persones anònimes relacionades amb protestes contra els empresonaments dels dirigents independentistes o vinculades a la logística del referèndum de l’1-O. Per altra la decisió del TJUE sobre l'amnistia, pot tenir un impacte polític de grans dimensions en funció de si suposa un aval o un revés al Govern de Pedro Sánchez. I també si la resolució europea obre la porta a la normalització de la situació jurídica dels dirigents independentistes.

 La resistència del Suprem amb l'amnistia  

Amb tot, les pròpies defenses consultades admeten que existeixen dubtes que el Suprem accepti finalment aplicar l’amnistia si hi ha una sentència europea favorable a la llei. “La lògica jurídica diu que hauria d’aplicar-se la llei d’amnistia, i probablement molts tribunals ho facin, però en el rebuig del Suprem a aplicar l'amnistia hi ha una lògica més de revenja i oposició política que una component jurídica”, afirmen els advocats.

Una negativa que pot frenar la tornada a Catalunya de Carles Puigdemont i els altres dos dirigents independentistes que resideixen a Brussel·les. I evitar que Oriol Junqueras o Jordi Turull es puguin presentar a les eleccions. Però que, de produir-se, podria provocar també un xoc de dimensions jurídiques desconegudes entre institucions tan rellevants com el Tribunal Suprem, el Tribunal Constitucional i el TJUE.