Público
Público
urbanisme

Cada any hi ha més de 1.000 morts a les principals ciutats catalanes per falta de verd

Un estudi d'ISGlobal basat en les recomanacions de l'OMS sobre espais verds a les ciutats xifra en 43.000 les defuncions prematures a Europa atribuïbles a aquest factor. La investigació ha analitzat més de 1.000 ciutats de 31 països europeus, de les quals 11 són catalanes

Grups de persones fent pícnics al Parc de la Ciutadella aquest diumenge. ACN
Grups de persones fent pícnics al Parc de la Ciutadella. ACN.

A Catalunya hi ha cada any més de 1.000 morts prematures per la falta de verd a les ciutats. Un estudi d'ISGlobal ha analitzat les dades de més de 1.000 ciutats de 31 països d'Europa, de les quals 11 són a Catalunya, i ha conclòs que hi hauria 43.000 morts evitables si es complissin els nivells de verd recomanats per l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Barcelona i la seva àrea metropolitana apareixen al número 90 del rànquing, el setè de l'Estat espanyol, amb 924 morts evitables. El primer lloc -el pitjor- l'ocupa Trieste, a Itàlia, mentre que en l'última posició, la 866, hi ha Santa Lucía de Tirajana, a Gran Canària.

Barcelona i l'àrea metropolitana apareixen al número 90 del rànquing, amb 924 morts evitables

L'OMS recomana l'accés universal als espais verds i estableix que n'hi hauria d'haver un d'almenys mitja hectàrea a una distància de no més de 300 metres en línia recta des de cada domicili. Barcelona, juntament amb totes les ciutats de l'àrea metropolitana (Badalona, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, L'Hospitalet de Llobregat, El Prat de Llobregat, Rubí, Sabadell, Sant Adrià de Besòs, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa i Viladecans) són els únics municipis catalans situats a la franja vermella del rànquing. Girona està a la part mitja, a la posició 397, i Tarragona a la 481. En posicions més favorables es troben ReusManresa, Vilanova i la GeltrúGranollers, Mataró, Lleida, Mollet del Vallès i Igualada.

El 62% de la població, per sota dels nivells recomanats

Els resultats generals mostren que el 62% de la població estudiada viu en àrees amb menys espais verds dels recomanats. "Els nostres resultats mostren que la distribució dels espais verds és molt desigual entre les ciutats a Europa, ja que la mortalitat atribuïble a l'exposició insuficient a espais verds oscil·la entre el 0% i el 5,5% del total de les morts naturals, segons la ciutat", comenta Evelise Pereira, investigadora d'ISGlobal i primera autora de l'estudi.

"No obstant això, l'impacte desigual és no només entre ciutats, sinó també entre les diverses àrees d'una mateixa ciutat, la qual cosa col·loca a algunes persones en situació de desavantatge en funció de la ciutat o el barri on visquin. Moltes vegades els espais verds no es troben a prop d'on viu la gent, de manera que no generen beneficis per a la salut", afegeix Pereira.

Grècia, Europa de l'Est, els països bàltics o Itàlia, a les pitjors posicions

La llista de ciutats amb majors índexs de mortalitat atribuïble a la manca d'espais verds inclou ciutats de Grècia, Europa de l'Est, les repúbliques bàltiques, Itàlia, així com la majoria de capitals del continent. Entre aquestes darreres, les que mostren major mortalitat són Atenes, Brussel·les, Budapest, Copenhaguen i Riga. L'estudi s'ha publicat a la revista científica The Lancet Planetary Health.

Els espais verds s'associen amb diversos efectes beneficiosos per a la salut, entre els quals una menor mortalitat prematura, una major esperança de vida, menys problemes de salut mental, menys malalties cardiovasculars, millor funció cognitiva en infants i gent gran i nadons més saludables. També ajuden a mitigar la contaminació atmosfèrica, la calor i el soroll, contribueixen al segrest de CO2 i proveeixen oportunitats per a la pràctica d'exercici i la interacció social.