Cargando...

Dos anys de l'1-O I tu, on eres? Cartografia sentimental de l’1 d’octubre

Una vintena de polítics, periodistes, advocats i activistes reconstrueixen per a Públic les hores prèvies i la jornada del referèndum de l’1-O. Retrocedim en el temps dos anys i ens traslladem a Sant Julià de Ramis, l’escola Ramon Llull de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Terrassa, La Floresta, Sant Joan de Vilatorrada...

Publicidad

Votants en un col·legi de l'1-O. AFP

BARCELONA, Actualizado:

Frega la mitjanit de dissabte a diumenge. L’1 d’octubre està a punt d’arrencar. El corresponsal Ralph Minder, del New York Times, havia penjat unes hores abans a Twitter una de les primeres fotografies (si no la primera) d’una urna real arribada a un col·legi de Barcelona. Per xarxes socials corre també un vídeo del jove regidor del PP a Terrassa, Àlex Rodríguez, cridant a la calma. I ho fa assegut al sofà de casa seva juntament amb la seva parella, Glòria Jurado, que és independentista de soca-rel. I que votarà en el referèndum. No obstant això, tots dos diuen estar cansats de les discussions familiars i als grups d’amics. Graven el vídeo per compartir-lo a nivell intern, però es viralitza. “Demà, tranquil·litat”. Keep calm. “Som persones i a vegades ens estimem”, diuen entre rialles. Acabaran explicant la seva història d’amor al programa radiofònic de Júlia Otero.

Publicidad

A aquella mateixa hora, Maria Garcia fa voltes pel llit. Corresponsal del diari Ara a Girona, l’endemà ha de cobrir la votació del president Puigdemont al col·legi electoral de Sant Julià de Ramis. Fa una volta i una altra. El cap li va a mil. “Hi haurà controls policials? Arribaré a l’hora?", pensa, amb el llum apagat. Sant Julià és un punt de votació clau, una estructura d’estat. De fet, un dels grans dubtes periodístics és saber si el president podrà votar. Podré arribar, oi?, es torna a demanar. “M’estic emparanoiant”. S’alça del llit. “Vaig cap allà”. No és ni la una de la matinada i enfila amb el cotxe cap a Sant Julià. Aparca a prop del pavelló i tanca els ulls. Dormirà una hora, de 3 a 4 de la matinada.

Click to enlarge
A fallback.

Al carrer Bailén de Barcelona hi ha nervis. Concretament, a les oficines del que seria la primera redacció física del malaguanyat diari Jornada. Aquell dissabte de reflexió enllesteixen un número extra del diari en paper. Però frega ja la mitjanit i encara no han enviat la maqueta a impremta. Si no ho fan, es corre el risc d’anar acumulant un retard que afecti –ja de matinada- les furgonetes de distribució. I que el diari no sigui als quioscos. Tanmateix, les darreres pàgines es tanquen de bòlid i la directora Laia Altarriba pitja el botó d’enviar. A la portada, una única frase: a les urnes.

06.00 hores, Port de Barcelona

Poques hores més tard, estibadors del port de Barcelona agrupats en al compte de Twitter @PortuariosBCN (que s’ha fet un cèlebre tant a la comunitat tuitaire com a l’independentisme més proper als CDR i la CUP), alerten del desembarcament massiu de tropes policials a ports. Instants després, de la sortida de desenes de furgones policials des del port cap a la ronda Litoral. Des d’allà prendran camins diferents, en direcció als diferents col·legis electorals entre els quals s’han distribuït, però sempre per repartir el mateix missatge.

Publicidad

08.30 hores, Sant Julià de Ramis

Al col·legi electoral de Sant Julià de Ramis s’alcen a les 5 hores. Com a la majoria dels que hi ha a Catalunya. A partir de les 6 comencen a treure els termos amb la xocolata calenta. I cafè. I un bocí de coca. Mentrestant, un tractor plantat a l’entrada de l’edifici atura el pas a vehicles, en previsió d’un possible desembarcament policial. Són les 8.30 hores i els organitzadors permeten l’entrada dels periodistes dins del pavelló. Els fotògrafs i les càmeres de televisió envolten la taula en la que ha de votar Carles Puigdemont i agafen el seu lloc per no perdre’s la foto del dia, mentre els redactors volten aquí i allà.

Alhora, policies nacionals rebenten les portes de vidre del pavelló, en una de les imatges icòniques de l’1-O. “Anaven esbotzant la porta que estava tancada amb un cadenat, tot i que al costat n’hi havia una d’oberta. No se’n van adonar fins que ja l’havien rebentat”, explica la periodista Garcia, que està presenciant els fets a pocs metres.

Publicidad

Càrrega de la Guàrdia Civil a Sant Julà de Ramis durant l'1-O. AFP/Raymond Roig

09.15 hores, Barcelona (escola Ramon Llull)

Roger Español es lleva d’hora. Arrenca el dia sense saber que el tancarà com un dels protagonistes de la jornada. La seva companya marxa a primera hora cap a Rubí, on està empadronada i ha de votar. Español, en canvi, fa una volta pels col·legis electorals del seu barri, el Fort Pienc. Passa pels Encants, l’escola del seu fill, i marxa a esmorzar.

Malgrat que un bomber intentar fer d'intermediari, la policia comença a carregar. “Ens van dispersar, tothom passava per sobre de tothom, un home calb sagnava molt del cap...”, recorda Español. Tot i així, grups de manifestants ressegueixen la retirada de les furgones cap a la Gran Via. Español se situa prop d’un grup de periodistes. Pam!
 
- I recordo el dolor.

Publicidad

Ciutadans espontanis el recullen del terra i se l’enduen a la marquesina d’un portal. “Fixa’t que mentre em cuidaven, la gent també s’havia de protegir de més bales de goma, perquè la policia seguia disparant”.

- Estàs bé, company?

Publicidad

Jaume Asens és un dels molts ciutadans que han presenciat les càrregues. “L’impacte d’una pilota de goma al Roger Español va ser un dels capítols més dolorosos del dia”, explica el diputat d’En Comú Podem. “L'ús de pilotes de goma, prohibides a Catalunya i sense advertiments previs ni la distància reglamentària que estableixen els protocols, van fer que el clima encara fos de major ansietat. El cas del Roger explícita clarament la immoralitat de la intervenció policial”, alerta el diputat dels comuns.

Antiavalots de la Policia Nacional a l'escola Ramon Llull durant l'1-O. / EFE

10.45 hores, arreu de Barcelona

L’advocat Jordi Pina celebra avui el referèndum i el seu aniversari. “També és el de Jordi Sànchez, però ell és un any més gran”, diu, sorneguer, Pina, qui justament ara és l’advocat d’aquest pres. Pina s’ha desplaçat a un centre cívic del Putxet, al carrer Portolà, on estan patint dificultats tècniques per la mala connexió dels ordinadors. Pina surt al carrer i fa un crit:

Publicidad

11.15 hores, L’Hospitalet de Llobregat

- Alcaldessa, ens diuen que acaben d’entrar 20 furgones a la ciutat.

L'alcaldessa de L'Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, s'enfronta a un policia fora de l'Escola Can Vilumara. EFE/Quique García

13 hores, Terrassa

És migdia i les escenes de violència corren ja com la pólvora per xarxes socials i mitjans de comunicació. A Terrassa no s’hi ha presentat cap escamot policial, tot i que l’entrada de policia a la veïna Sabadell (per evitar que votés Carme Forcadell, llavors presidenta del Parlament) ha imbuït tothom en un estat de psicosi. Estan venint, estan venint! La rumorologia s’expandeix de col·legi en col·legi. És en aquest context que Josep Rull entra a l’escola la Roda, el seu centre de votació. I es disparen les alarmes. Estan venint! Isaac Albert, regidor d’ERC, alerta al conseller de Territori.

Publicidad

Els cupaires habiliten un pis al centre de la ciutat com a quarter general del cap de setmana. Han comprat dues targetes de telefonia mòbil per evitar escoltes telefòniques, tot i que en el darrer moment no funcionen. El sistema de missatgeria encriptat Signal està col·lapsat i les telefonades s’entretallen. Al final es truquen des de números particulars. La CUP coordina prop de 140 interventors a la ciutat, a banda de contactar amb múltiples AMPA que reclamen orientacions sobre què fer en cas que vingui la policia.

19 hores, Poble Sec (Barcelona)

“Jo em vaig posar a avisar els meus amics perquè vinguessin al col·legi electoral”, explica Fonsi Loaiza, tuitaire imputat per calúmnies i injúries a la Policia. Des del barri del Poble Sec on residia llavors, aquest jove andalús aconsegueix que les seves amistats, inclús sent contràries al referèndum, vagin a la seva escola per ajudar en el recompte. Fins i tot el seu germà, de visita a Barcelona, assisteix a l’obertura d’urnes. Fonsi Loaiza, lúcid tertulià de programes com FAQS, ho recorda actualment des de fora de Catalunya, ja que ha tret plaça a la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria.

Publicidad

20 hores, Terrassa

Cotxes de membres d’ERC i PDecAT fan voltes de col·legi en col·legi. Membres de la CUP també estan de ronda. Belen Garcia condueix en aquells moments el cotxe de seguretat, quan a la ràdio sona la veu del futbolista Gerard Piqué anunciant que se suspèn el partit del Barça - Las Palmas (que finalment sí que es jugaria, malgrat que a porta tancada). Arriben al col·legi Monserrat Roig i la filera de votants els impedeix continuar en marxa. Garcia s’emociona i li cauen llàgrimes pels ulls. Plora. Atura el cotxe, en part perquè no pot seguir conduint amb els ulls tan entelats. S’abraça al copilot.

21 hores, Plaça Catalunya (Barcelona)

Marcel Mauri i Jordi Cuixart són a l’acte de celebració de resultats a plaça Catalunya. Un acte sobri i auster. Des del Govern de la Generalitat els han telefonat per demanar la seva opinió. Què fem? Òmnium contesta que el dia ha sobrepassat els polítics i que ara és l’hora de la ciutadania. A més a més, ja estan en marxa converses amb la Taula per la Democràcia. L’embrió de l’aturada de país, que es farà realitat el dia 3, es posa en aquella moment damunt la taula.

Publicidad

Una de les imatges icòniques de l'1-O, amb un mur humà intentant aturar els antiavalots. EFE

22 hores, La Floresta (Sant Cugat del Vallès)

Acabat el recompte, tothom esclata en alegria. El responsable del col·legi electoral ja ha traslladat les actes de vots a Sant Cugat i només queda fer festa al Casino de la Floresta, avui improvisat col·legi. Jordi Panyella, de l’editorial Pol·len i veí de ‘la flore’, sospira alleujat. No només no hi ha passat la Guàrdia Civil, sinó que la parella de Mossos que tenien assignada ha estat del tot cordial. A primera hora, un vehicle de Mossos els ha transportat fins allà i els ha donat una bossa amb una ampolla d’aigua, un entrepà i uns ‘filipinos’. I tranquil·litat fins la nit.

Publicidad