Aprovada la nova llei contra els desnonaments, "insuficient" pels promotors de l'ILP de l'habitatge

El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dijous la nova llei contra els desnonaments, amb la que es pretén esquivar la suspensió per part del Tribunal Constitucional (TC) d'alguns articles de la Llei 24/2015 d'emergència habitacional. La normativa ha tirat endavant amb un ampli suport parlamentari, ja que tots els grups de la cambra han aprovat el gruix dels seus articles -que s'han votat per separat-, si bé tant Ciutadans com el PP han votat en contra o s'han abstingut en alguns casos. La llei, però, suposa un pas enrere amb relació a la 24/2015, fins al punt que els impulsors de la ILP de l'habitatge -la PAH, l'Observatori DESC i l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE)- l'han titllat d'«insuficient».

La normativa també obre la porta a la regulació dels lloguers abusius en un termini màxim de nou mesos ja que, a proposta de Catalunya Sí Que És Pot i la CUP, s'ha inclòs una disposició final a l'articulat del text. A més, s'inclou el paper de mediador de les administracions en la paralització dels desnonaments de famílies en situació de pobresa o d'exclusió social i s'estableix la creació de la Comissió d'Habitatge i Assistència per a Situacions d'Emergència amb l'objectiu de coordinar l'actuació de les diferents administracions en aquesta matèria. Precisament, tot i votar-hi a favor, tant la CUP com CSQEP s'han mostrat crítics amb la manca d'ambició de la nova llei.

"No es canvia el paradigma", segons el portaveu de la PAH

Molt més dur ha estat el portaveu de la PAH, Carlos Macías, que ha subratllat que «la llei 24/2015 va ser molt efectiva durant els nou mesos que va estar en vigor, i va aconseguir un canvi de paradigma molt important, perquè no permetia que les entitats financeres poguessin fer negocis amb un dret fonamental com l'habitatge, i aquest canvi de paradigma no està inclòs en la nova llei".

La 24/2015 obligava als grans tenidors d'habitatges a respondre davant els desnonaments, la nova se centra més en l'administració

Les diferències entre les dues normatives són importants. La 24/2015 establia acabar amb el deute de les famílies, mentre que l'actual només fixa que això passarà si hi ha un acord amb l'entitat financera, és a dir, que l'extinció recaurà en la voluntat del banc. L'antiga llei també fixava evitar els desnonaments, mentre que en la nova obliga «a molts pocs tenidors, que només tindran obligació de reallotjar aquells propietaris  d’habitatges adquirits en un procés d’execució hipotecària o dació i que estiguin inscrits en el Registre d’habitatges buits o ocupats sense contracte, és a dir, un nombre  molt limitat». «La resta de desnonaments no compten amb cap resposta per part dels grans propietaris, sinó que haurà de respondre  l’administració», conclou el grup promotor de la ILP.