Armilles Grogues Per què les armilles grogues no beneficien l'esquerra francesa?

Augment del salari mínim, recuperació de l'Impost sobre la Fortuna (ISF), creació d'un Referèndum d'Iniciativa Ciutadana (RIC)... Les principals reivindicacions de les "armilles grogues" estan relacionades amb la justícia social i una major participació democràtica. Tres mesos després de l'emergència d'aquest singular moviment, que aquest cap de setmana celebra el seu 14è acte de protestes, les perspectives electorals de les forces progressistes franceses no s'han vist beneficiades. Fins i tot la França Insubmisa, que va donar suport als "armilles grogues" des de les primeres manifestacions del 17 de novembre, ha patit una forta caiguda en els sondejos.

Per què les armilles grogues no beneficien els partits progressistes francesos? Com s'explica que no millorin les perspectives electorals de l'esquerra si aquestes protestes han posat al centre de l'agenda la injustícia social?

"Prolongació institucional de les protestes"

L'interès de l'esquerra francesa per les armilles grogues no va ser un romanç a primera vista. Després de setmanes de dubtes, en què el percebien com un moviment contra els impostos, Mélenchon va ser dels primers dirigents insubmisos que van recolzar les protestes. No només el van seguir la resta de dirigents de França Insubmisa, sinó que també van simpatitzar amb elles, amb més o menys intensitat, les altres formacions progressistes. "Des del 17 de novembre, tots els diputats de la França Insubmisa van donar suport al moviment. Cada dissabte, a les rotondes i manifestacions hi ha diputats i militants insubmisos", assegura en declaracions a Públic Arthur Meano, assistent parlamentari de l'esquerra insubmisa a l'Assemblea Nacional.

Des del 17 de novembre, tots els diputats de la França Insubmisa van donar suport al moviment

"La França Insubmisa considera que la seva estratègia populista s'ha vist validada per les armilles grogues, que reflecteixen l'oposició entre el poble i les elits", explica Rémi Lefebvre, professor de ciències polítiques a la Universitat de Lille-2 i expert en la socialdemocràcia francesa. De fet, Mélenchon considera que es tracta de la "revolució ciutadana" que va teoritzar en el seu llibre L'ère du peuple (L'era del poble).

Víctima de la desconfiança cap a l'esquerra

Encara que aquesta proposta té escasses possibilitats de prosperar, reflecteix les similituds programàtiques entre els insubmisos i els "armilles grogues". Segons un sondeig recent de l'institut ELABE, el 28% dels francesos considera que la França insubmisa és la formació que millor representa les reivindicacions de les protestes, sent aquest el primer partit esmentat.

El 70% dels francesos són partidaris de recuperar l'Impost sobre la Fortuna

Aquestes protestes coincideixen amb un aparent gir cap a valors d'"esquerres" de l'opinió pública francesa. Segons el baròmetre anual que realitza l'institut OpinionWay, el 69% dels francesos considera que cal fer "tributar més als rics per donar als pobres", catorze punts més que l'any passat. El 65% (nou punts més) pensa que cal prioritzar "la millora de la situació dels assalariats" en lloc de la "competitivitat de les empreses". Un sondeig publicat al desembre pel diari comunista L'Humanité indicava que el 70% dels francesos són partidaris de recuperar l'Impost sobre la Fortuna, que pagaven els patrimonis superiors a un milió d'euros i que va ser suprimit parcialment pel president francès, Emmanuel Macron.

Divisions i lideratge qüestionat

A més de la difícil aliança entre els insubmisos i els "armilles grogues", la popularitat de Mélenchon va caure després de l'nefast episodi del registre de la seu del seu partit. El passat 16 d'octubre, la policia judicial francesa va realitzar tretze inspeccions a la seu d'aquesta formació i en els domicilis dels seus principals dirigents. Uns 70 agents van participar en aquesta espectacular operació policial.

Després el seu suport als armilles grogues, aquesta formació ha patit també dures crítiques de la premsa mainstream de coquetejar amb la ultradreta. "En tots els aspectes, som el contrari de la ultradreta", defensa Meano. Tot i que els dirigents insubmisos s'oposen a qualsevol aliança amb el partit de Le Pen, el Journal du Dimanche, afí a Macron, va realitzar al gener un sondeig preguntant als francesos què els semblaria una aliança entre el Reagrupament Nacional i la França insubmisa. 

Si la divisió és un obstacle per l'esquerra francesa, encara més important és la divergència ideològica amb els "armilles grogues". Encara que aquest moviment s'oposa a la injustícia social, prefereix concentrar les seves crítiques a la figura d'Emmanuel Macron i els privilegis dels rics, en lloc dels petits i mitjans empresaris. No es tracta de la tradicional lluita de classes. La seva reivindicació d'una millora del poder adquisitiu es pot satisfer tant a través d'una disminució dels impostos com un increment dels salaris. Els manifestants prefereixen expressar el seu patriotisme onejant la bandera francesa, en lloc de mostrar el seu esquerranisme amb estendards vermells.